Sine die

La veu està exiliada,
com ho està la il·lusió.
Aquesta no és la meva tardor.

Sine die, per esculpir
nous sentiments, forjats
a la fornal de l’emoció.

Cap camí em vol duu
allà on voldria viure;
allà on els cors bateguen.

Sine die, per emmotllar
el dia del retrobament.
Sine die, per ser feliç.

Pregunta retòrica

“¿Per què l’estat espanyol cada dia té la necessitat de ratificar que Espanya és una democràcia avançada?”  (Insisteixo, la pregunta és retòrica)

Qüestió d’espills

A l’espill del cel,
veig com aleteja
un núvol papallona.
Precursor del crepuscle,
adreça el sol a la carena.

A l’espill del pensament,
tinc la tremolor d’un batec,
d’una idea papallona.
Precursora de la nit,
m’arrenglera cada somni.

Cites de Pablo Neruda

“Podran tallar totes les flors, però no podran detenir la primavera”
(A Catalunya enlloc de primavera és tardor)

“És tan curt l’amor i tan llarg l’oblit”
(Pablo, quanta raó tens, valorem més l'emoció que el sentiment)

Barricada

Pels carrers del pensament,
he vist flames a les paraules,
la rambla tallada i farcida
d’incomprensió i rancúnia.

He vist els peons d’escacs,
sortir amb escuts i porres,
sota el paraigua del poder
i sense esment al reglament.

He vist, infructuosament,
com l’aigua de la sensatesa
no ha estat capaç d’obrir
les portes d’una conversa.

Taula de diàleg que encara
sembla no l’han fabricat:
Maleït sigui vostre egoisme,
maleïda sigui vostra prepotència.

Cites de Groucho Marx

“Aquests són els meus principis i si no li agraden, en tinc uns altres”

“La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, realitzar un diagnòstic fals i desprès aplicar remeis equivocats” (Catalunya pot ser un exemple?)

“És millor quedar-se callat i semblar tonto que parlar i aclarir els dubtes definitivament”

El camí del riu

Els tolls clapegen
el camí de terra batuda.
Les sisques emmurallen
la ribera, per preservar
la intimitat del riu
i l’eròtica sensualitat
de l’ànec de coll verd,
gavina i bernat pescaire;
que dropegen pel llit del riu.

Tota aquesta pau
és beneïda per un sol
lluent, que vigoritza
l’esperit dels caminants,
enllaçats amb mans
i somriures. Sí,
aquest inici d’hivern
segueix sent temps de tardor.

“A vegades, tinc que marxar del meu entorn per poder ser jo mateix”

Tres paraules

A la societat immadura que vivim, hi ha tres actituds de personalitat que ningú (quan dic ningú, és ningú) accepta ni assumeix. Aquestes actituds les podem resumir en tres paraules: Ignorància, culpabilitat i drogoaddicció. Però, fem una petita anàlisi de cadascuna.

Ignorància
Vivim en una societat on tothom ho sap tot, fins al punt que s’ha perdut el sentit del ridícul, que es va jubilar amb el canvi de segle. Aquesta ignorància (casi sempre fruit d’una desídia per immaduresa) queda emboscada rere un pensament emocional, que el podem detectar per començament de frases de l’estil: “Jo penso...”, “a mi em sembla...”, “jo crec...”, “jo opino...”, “mi imagino...”, etc. Sense que mai aflori i quedi en evidència que sap o no sap la persona que així s’expressa; és a dir, no hi ha un plantejament racional, perquè la persona no té els recursos per fer-ho o perquè vol emmascarar la seva ignorància rere un plantejament emocional. Fico un exemple, perquè s’entengui: El pessimista diu que el got està mig buit, l’optimista diu que el got està mig ple; doncs bé, el realista diu que la meitat de baix del got està buida i que la meitat de dalt del got està plena. I aquesta és la gran diferència de pensar amb el cap, i constatar la realitat, o de pensar amb el cor i deixar una opinió a la lliure interpretació de la persona que escolta. Així, veiem com les diverses opinions emocionals entren en conflicte, perquè no hi ha la constatació d’aquesta realitat. Un altre exemple: En converses quotidianes, tots hem sentit dir la sentència categòrica del 1+1 fan dos. Doncs bé, els realistes diem que 1+1 fan dos en el sistema decimal; ja que, en el sistema binari (el sistema dels ordinadors) 1+1 fan cent. I aquí la racionalitat és categòrica i no deixa cap espai a l’opinió emocional.

Culpabilitat
Un filòsof va dir: “Li’n diem accident, perquè el culpable no se senti tan culpable”. Efectivament, ningú es vol sentir culpable (altra prova d’immaduresa). Per aquesta raó, podem llegir a la premsa “Accident a l’autovia per culpa de la boira” i jo pregunto, “quin cotxe conduïa la boira?”. També podem llegir, “incendi forestal per culpa d’una burilla encesa” i torno a preguntar, “com pot arribar tot sola una burilla encesa al bosc?” I qui diu burilla encesa, diu llauna o cul d’ampolla de vidre. Un dels casos més flagrants, que ens podem trobar, és quan un fumador ens diu: “Tinc un càncer de pulmó, per culpa del tabac”. És clar!, la culpa sempre és del tabac, la culpa mai és del fumador, es veu que el tabac obliga al fumador a fumar. I què dir dels polítics, que són els reis de la “no culpabilitat”? Doncs..., fixeu-vos-hi que sempre comencen les seves frases amb: “jo crec...” o “a mi em sembla...”. Com diu el Boye: “Ahí lo dejo”.

Drogoaddicció
Som el primer país del món en nombre de bars. I què es ven als bars...? Som el primer país d’Europa en consum de drogues il·legals. I som el primer país d’Europa en consum d’antidepressius i ansiolítics. Ho he dit en reiterades ocasions i desitjo que la gent deixi de buscar excuses emocionals i torni a la certesa racional: “Una droga és una droga, sigui legal, il·legal o sigui un medicament”. A la societat immadura que vivim, si consumeixes una droga il·legal, ets un drogoaddicte. Si la droga és legal, aleshores ets un fumador o ets molt cafeter o molt bevedor, etc. I si la droga és un medicament?, resulta que tampoc és una droga, perquè és un medicament que ha receptat el metge.

Però..., què és una droga? Una droga és tota substància que produeix, addicció, tolerància i deteriorament neuronal (entre altres coses). I qui determina quines substàncies són droga? En primer lloc, la química orgànica i en segon lloc l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aleshores..., per què els estats prohibeixen algunes drogues i permeten que altres drogues siguin legals? Molt senzill, pels interessos que té cada estat, interessos que es determinen mitjançant una legislació. Bé, els estats, governs i els parlamentaris que aproven les lleis. Un amic meu diu amb sorna: “Les drogues són legals, perquè paguen impostos”. I té tota la raó, cap estat pot permetre’s el luxe de no recaptar els impostos que generen tabac i alcohol, malgrat l’alta despesa sanitària, el saldo segueix sent favorable a l’estat.

Així doncs, aconsello els lectors (que em vulguin fer cas) que vigilin a ingerir substàncies acabades amb la terminació -ina, terminació de les amines (com l’amfetamina), i terminació dels alcaloides (com cocaïna, heroïna, cafeïna, nicotina, benzodiazepina...) A més a més, cal incloure l’alcohol (que reuneix tots els requisits d’una droga), els últims estudis ens diuen que l’alcohol és tan o més cancerigen que el tabac.

Per últim, fico a la consideració del lector que la salut és personal i intransferible, que està directament relacionada i supeditada a l’estil de vida que portem, perquè una cosa és l’edat cronològica i l’altra, molt diferent, és l’edat biològica. Que ningú s’enganyi, malgrat que tenim una de les expectatives de vida més altes d’Europa, això és una mitja aritmètica ponderada, la realitat és que tenim els dos extrems, gent que mor molt més vella que a Europa i gent que mor molt més jove que a Europa.

Alliberar-nos

Digues, quines són
les teues esperances?
Com hem après a viure
en tantes batalles?
Què és el que encara ens mou
a seguir endavant avui?
Quan fa que vivim
en les seues gàbies?

Trobem a faltar
el que més estimàvem
en un bocí de cel,
un tros de nosaltres.
I tot el que hem patit
ens ha fet més fràgils,
però la nostra victòria
és un somriure als llavis.

I encara que el dolor
no ens ha fet més forts,
hem après a ballar
amb les nostres pors,
mullar-nos amb la pluja,
camuflar-nos en la foscor,
cuidar de la flama
que ens habita el cor.

Quan em dius
que tot anirà bé,
que hem nascut per lluitar
fins l’últim alè.

Quan em dius
que mai defallirem,
que hem nascut per lluitar
fins l’últim alè.

Digues, què vam perdre
en les lluites d’ahir?
Què ens van ensenyar?
I per què vam seguir?
Què és…

               Xavi Sarrià

L’espigó de l’àncora

Trepitjo sorra bruna,
acaronada per sol de tardor.
Fico rumb a l’espigó,
guiat per una gavina.

Ella arriba abans
i trontolla a la creu
de l’àncora de St. Feliu.

Xiscla i s’enlaira,
mar endins, per damunt
d’ones tot just arrissades.

Hi ha pau, molta pau
i tinc un puntet d’enyor
per haver bescanviat
Sitges per Sant Feliu.

Sí, les dues són llocs
de molta pau, de dolçor.
Però, què dic? On sóc?
Vagi on vagi, sempre

acabo enamorant-me
del territori que trepitjo,
perquè sóc, un enamorat
de la dolça Catalunya.

Cites de Mahatma Gandhi

“Tot el que es menja sense necessitat s’està robant a l’estómac dels pobres”

“El naixement i la mort no són dos estats diferents, sinó dos aspectes del mateix estat”

“Ull per ull i el món acabarà cec”

“Viu com si fossis a morir demà; aprèn com si el món anés a durar per sempre”(Tal com està el pati: Fàcil de dir, difícil d’acceptar)
“Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix”

L’illa Blanca

(Filla Blanca)

Blanca arena,
bressolada per sol mediterrani,
d’on surt el coure del teu somriure.
No hi ha núvols dins el teu cel
nítid, farcit d’optimisme,
on tot sovint retrobo el meu record.

Cites d'Abraham Lincoln

“Cap home és prou bo per governar a altres, sense el seu consentiment”

“La  més estricta justícia no crec que sigui sempre la millor política”
(Catalunya n’és un cas, entre legalitat i legitimitat)

Altra tenebra

Fa temps que no tinc
por a la tenebra
ni a la incomprensió,
aquella que ens margina
i ens fa exili social.

Fa temps que no tinc,
por de no trobar res
dins de música i llibres,
aquells que un dia
m’ho varen donar tot.

Aquesta és la tenebra
(que porta segell de por),
quan estàs desterrat
dins l’àrid planeta de
les idees i coneixement.

La soledat és patrimoni
del pensador i n’és,
a la vegada, refugi i càstig.
Per aquesta raó, els filòsofs
mai deixem de caminar.

“La Justícia espanyola és especialista en generar greuges comparatius”

No obstant

Un país distant, ple d’interrogants,
que només entén d’impaciències.
La incomprensió minva el ritu del sentinella,
la seva contrició n’és el seu oblit.
I, no obstant, la seva felicitat sempre serà
com una ideologia de segona mà.
(A la memòria de Lluís Companys)

Cites de Plató

“La major declaració d’amor és la que no es fa; l’home que sent molt, parla poc”

“El cos humà és el carruatge; el jo, l’home que el condueix; el pensament són les regnes, i els sentiments, els cavalls” (Avui seria: Ello, Ego i Super Ego)

“Els amics amb freqüència es converteixen en lladres del nostre temps”

Torn de vigília

M’agenollo a la gespa
per merèixer la rosada
i el bateig d’amor.
La resposta a un auguri
que, accessible, descansa
dins la benvinguda.

Sota zero, al fred
d’un desnonament de
desconfiança. El torn
de vigília que fa país
–al costat de renovada
confiança– sense preses
i amb desig d’estimar.

"Sempre pots trobar un lloc on compartir la teva soledat"

La veu de la vall

La teva veu és..., la meva veu,
dins la grisa comarca de la boira,
on tothom és estrany i ningú és caut.
No hi ha més perdó en la precària
cripta de la culpa. Tots som
habitants a la vall de la nostàlgia
i profetes en cada nou amor.

     La teva veu...,
    segueix sent
    la meva veu.

Cites de Friedrich Nietzsche

“El món és bonic, però té un defecte anomenat home”

“L’esperança és un estimulant vital molt superior a la sort”

L’ús de l’espai públic

Dins la geografia d’una ciutat moderna, hi ha espais reservats, en teoria, per a l’ús exclusiu dels vianants; a l’hora de la veritat, veiem circular bicicletes, patins en línia, patinets i patinets elèctrics. També veiem com aquestes zones d’espai públic per a vianants, són utilitzats com espais privats en forma de terrasses de bars, cafeteries i restaurants. La qual cosa genera un greuge comparatiu quan aquest espai es prioritza com a espai privat, sent un espai públic i que, en alguns casos, afecta la bona mobilitat dels vianants, sobretot la mobilitat de la gent gran.

El tercer en discòrdia són les motos, que sembla tenen butlla, ja que aparquen on volen i quan volen, hi ha zones de la ciutat que tenen aparcaments de motos adients i altres zones que no els tenen o, senzillament, els motoristes passen d’utilitzar-les (per exemple, a l’Hospital Arnau de Vilanova). En aquest sentit, vull recordar als responsables de l’Ajuntament que les dos principals xacres d’una democràcia són “Impunitat i greuge comparatiu”, i aquestes dos xacres es donen, cada vegada que es compara motos i cotxes. Motoristes que, alguns d’ells, es comporten amb total prepotència i mala educació, fruit d’aquesta impunitat. Seria d’agrair que es controlés més el comportament de motoristes, de la mateixa manera que es fa amb  els cotxes. Però, “retornom a le mouton”, cal delimitar i regular tots els espais de la ciutat, sobretot cal delimitar l’espai que es destina com espai privat, del que continua sent espai públic lliure. A més a més, també cal tenir la suficient sensibilitat i tenir en compte les zones d’espai públic, destinades a l’esbarjo i jocs per als infants.

No hem de perdre mai de vista que voreres, places, rambles i passeigs són zones prioritàries dels vianants i ells sempre tenen preferència, així també ho estableix el codi de circulació. Per evitar confrontacions i conflictes, algunes ciutats han delimitat aquests espais públics, reservats per a ús privat, senyalitzant el terra amb quatre angles blancs que delimiten la superfície que l’Ajuntament autoritza a l’establiment per a ús privat. Fora d’aquest espai no es poden ficar taules ni cadires ni cap tipus de mobiliari i dins de l’espai, l’establiment paga una taxa en funció del nombre de taules, cadires i mobiliari que vulgui ficar. Qüestió de sentit comú, si es delimita l’espai per a vehicles, també s’ha de delimitar l’espai per al mobiliari dels establiments. Així doncs, són dos conceptes que l’Ajuntament té que gestionar: un és l’espai públic que autoritza a l’establiment per al seu ús privat i l’altre és la recaptació que fa, en funció de taules, cadires i altre mobiliari instal·lat.

En una ciutat, la convivència és la base democràtica que ha de regir la relació entre els ciutadans i això ha de partir d’una bona educació i civisme. Una bona mobilitat forma part d’aquesta convivència. Per tant, encoratjo a l’Ajuntament de Lleida que gestioni i controli l’espai públic, l’espai que utilitzen tots els establiments per a un ús privat, i que ho faci sempre en favor de la mobilitat dels vianants.

Vaixell a l’esperança

Destrio un grapat
de mots i paraules,
són bocins de records
que acullo al ritme
que marca el vaixell
de la meva memòria;
hissant veles d’esperit
i llevant l’altiva àncora
d’afalacs i prejudicis.
Íntim llast on gronxen
els consells de mariner.
I a surar!, com infant,
per la blava platja,
mar ple d’il·lusions,
rumb a la pàtria on
tinc, tenim, lúcides
totes les esperances.

Cites de Confuci

“Aprèn a viure i sabràs morir bé”

“Només es pot ser feliç sempre, qui sap ser feliç amb tot”

Re-flexions

Amb quina antiga llei
puc enllaçar el secret
que uneix ànima i cos?

El somni de viure neda
entre l’espai i el temps.
Neix, creix i..., silenci.

Despullat i nu, tremolo
davall l’arbre del Paradís,
vetllant l’etern misteri.

A vegades, el coneixement,
és com un crit fet al desert
o el ressò d’algun elogi.

Tinc por de retornar,
de nou, al punt de partida,
com si omega ja fos alfa.

I cada nou oblit que tinc,
em condueix a l’espectacle
de ser nàufrag de pensament.

Cites d’Albert Einstein

“Cada dia sabem més i entenem menys”
(O no volem entendre)
 
“El món no està en perill per les males persones, sinó per aquelles que permeten la maldat”
 
“Donar exemple no és la principal manera d’influir sobre els demés, és l’única manera”
(Alguns polítics donen exemple negatiu; és a dir, mal exemple)
 
“Una vetllada on tots els presents estiguin absolutament d’acord és una vetllada perduda”

Enyorant un somriure

El sol duu gonella
de núvols i boirina,
treu la solitud del prat
d’una fosca amb rosada.

El paisatge ja pastura,
quan el sol corona
el dol de nit; paratge
on la carena somriu.

Als seus peus, l’estany
i un estrany “desert”
d’esveltes falgueres,
on trobo languidesa.

Sigui engany, parany
o el deler d’un ardit,
sofreixo el nou desig,
nàufrag d’un somriure.

Cites de Bob Marley

“Les guerres seguiran mentre el color de la pell sigui sent més important que el color dels ulls”

“Els diners no poden comprar la vida”
(Bob, quina llàstima que no entenguessis, també, que: “Les drogues no poden comprar la vida”)

Pluja fina

Quan em traís el record,
i no tinc refugi per l’enyor,
dubto de l’amor d’absència.

Encara que són modestes,
les meves arrels donen
tota l’estabilitat al cor,
dins un món de paraules
i la seva història lògica.

És una qüestió relativa,
però està plena d’il·lusió
i d’una emoció infinita:
     Pluja fina al cor,
     pluja fina a l’anima.

“Per treballar només cal estar convençut d’una cosa: que treballar és menys avorrit que divertir-se”  (Charles Baudelaire)