Fa temps que no tinc
por a la tenebra
ni a la incomprensió,
aquella que ens margina
i ens fa exili social.
Fa temps que no tinc,
por de no trobar res
dins de música i llibres,
aquells que un dia
m’ho varen donar tot.
Aquesta és la tenebra
(que porta segell de por),
quan estàs desterrat
dins l’àrid planeta de
les idees i coneixement.
La soledat és patrimoni
del pensador i n’és,
a la vegada, refugi i càstig.
Per aquesta raó, els filòsofs
mai deixem de caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.