“El mal que li han fet a Catalunya la família Pujol-Ferrusola, és irreparable”

Amor càtar

L’amor blanc neix amb la renúncia
i sempre vol elevar-se per damunt
la presó del cos, com amor perfecte.

Així es genera la cohesió amorosa
de dos persones, que no necessiten
ni tan sols la presència física. És
la mateixa connexió que tenen
els germans bessons. De fet,
d’això es tracta, d’ànimes bessones
que queden unides per un subtil
llaç d’amor, sense espai ni temps.

“L’important no és si la taronja que ens ha donat la vida és gran o petita. L’important és el suc que li podem treure”

Silenci

Els dies de silenci han fet niu en la nostra rutina quotidiana, tot sembla més llunyà i menys necessari. Quan, pel contrari, trobem a faltar als amics i éssers estimats.

Desitjo que el teu ànim i el teu esperit estiguin contents.

(A tots aquells que hem perdut el contacte)

Passatemps (Passa el temps)

En un món on bufa el formigó,
en una ciutat esvaïda per la boira
amb el martell d’una tarda d’estiu,
amb un raïm de deures per fer,
dins el bloc transparent de silenci
i, dins, el cor de cristall (de roca)

Un vent sense cap possibilitat d’ombra,
la fina pols de mar damunt els cotxes,
la flama buida d’una foguera
al costat d’un toll d’aigua gebrada.

I la vida segueix sent...
una mena d’etern passatemps.

“Els que ja hem viscut un 75 % de la nostra vida (o més, qui ho sap?) i tenim una concepció filosòfica de la vida; any rere any, cada cop valorem més les coses senzilles, aquelles que estan fora de qualsevol convenció social”

“La bona salut d’un sistema democràtic és inversament proporcional als greuges comparatius que aquest sistema genera”

A Violeta Parra

Tornar als disset
per poder donar
gràcies a la vida,
pel poc o molt
que m’ha donat.

Tornar als disset
amb la lliçó apresa
i dir-li al nou camí
que no em fiqui
costes ni entrebancs.

Tornar als disset
per fer-ne vint-i-set
i els trenta-set
amb la persona
dels cinquanta-set.

Gràcies als disset!
que donen vida
als cinquanta-set.

“El paral·lelisme entre Sòcrates i Siddharta comença amb la renúncia a tot l’establert”

"Quan el dret al treball es converteix en un privilegi a tenir treball, significa que tot el sistema polític està fracasant"

Albarracín

Cau la temperatura
a ritme de crepuscle.
L’horitzó, groc taronja,
acarona un llit de núvols,
resseguint tota la serralada.
 
Riu avall, s’alça l’emmurallat,
anellant l’atapeïda vila,
que té les cases adherides
com si fossin grills culturals;
l’aigua serpeja, fins creuar
per sota el molí del gat.

Aquí –on la senyera duu
la creu de Sant Jordi–, també
he percebut el batec del cor.
Aquell batec que només surt
quan la veu es queda curta
i les emocions llargues.

Immaduresa

“Un dels indicadors de la immaduresa social és l’ús i abús tant de diminutius com de superlatius”

HORARI

Obrim quan arribem
               i
Tanquem quan marxem

(El meu recolzament a tots els soferts autònoms i petits botiguers)

Un bocí de cel

Quan la veu del record
entra per la porta del present,
trontolla el pensament
i la decisió de futur.

Les orenetes no nien
en totes les teulades.
Feliç aquell que les té!
i sap, de cert, quan comença
la nova primavera i quan
s’acabarà el calorós estiu.

Mentrestant, jo seguiré
lliurant encens cap a
un bocí de cel que veig,
entre el ramatge quotidià
del perllongat dia a dia.

"¿Per què els advocats diuen que la resolució d’un judici depèn del jutge que ens toqui en sort?"

"La llei és igual per a tots. Ara bé, ¿la aplicació de la llei és igual per a tots?"

“El temps ens dóna més sovint la raó que les persones”

El vent grata l’ametller

Des del guaret de l’espona,
un conill ensuma
vent Seré, perfumat
per farigola i romaní.

Més enllà, el sol
festeja a la carena
camí del capvespre.

Com deessa grega,
un ametller florit
es lliura al vent,
com es lliuren
els pensaments
davant de cada destí.

“En política la supèrbia quasi sempre es converteix en autocràcia”

Del 11-09 al 09-11

Dos mesos on s'afronten tres-cents anys.

"No, no hem perdut el "seny". Senzillament, n'hi em fem ús"

No sé

No sé quantes cicatrius
s’encabeixen en un cor
ni quantes nits de vetlla
han de florir, perquè
la son torni al seu lloc.

Tampoc sé quantes llàgrimes
s’han de vessar
fins que s’assequi la font.

No sé per què la duresa
d’un amor ha de tornar
al passat, fent mal al present
i esmicolant el futur.

Potser, tot és un somni
i qualsevol dia despertaré
amb un sol radiant.

“L’amor s’ha de blindar contra la convivència i rutines diàries”

“Tots necesitem un mur de les lamentacions i un arbre on inscriure les nostres exculpacions”

Poemes en colors

La meva vida és gris
i els meus poemes,
en blanc i negre,
els pinto de colors,
per poder fer el meu
arc de sant Martí.

Manifest d’amor

Tríade de la introspecció

1. Sempre hem d’acceptar la nostra edat, sigui quina sigui la nostra edat.

2. Hi ha que mantenir l’esperit jove i actiu, per damunt dels avatars de la nostra vida.

3. La nostra escala de valors no és ni millor ni pitjor que la d’altres persones.

Tríade de l’espiritualitat

4. L’espiritualitat és el camí equilibrat entre l’agnosticisme i la religiositat.

5. Les emocions són expressions que es deriven de les passions.

6. L’amor no és la manifestació d’una emoció, és la manifestació d’un sentiment.

Tríade de la felicitat
 
7. La nostra capacitat d’estimar està en funció de la nostra capacitat d’encaixar el sofriment.

8. Les formes d’estimar són incomptables i la seva expressió adopta totes aquestes formes.

9. La felicitat és difícil d’aconseguir i sempre serà la suma de tots els nostres moments feliços.

El credo de l’amor

10. L’amor és la més sublima expressió i manifestació que té l’ésser humà.

Posar el límit (IV)

"¿Per què la població té la sensació que la llei empara més els drets dels agressors que els drets de les víctimes?"

Penombra

La revolta -maquillada
amb el cosmètic escepticisme-
té per acòlit el deler
i com auguri el clam
emboirat de la submissió.

Enguany, pel pedregós
camí de l’excrescència,
esmicolo alguns records;
mentre glopejo vent
amb l’admonició del nord.

“L’humanisme s’hauria de col·locar per damunt de creences religioses i tenir un reflex legal que l’emparés”

“Una persona polèmica significa que té defensors i detractors. Malauradament, en aquesta societat morbosa que vivim, sempre tenen més ressonància els detractors que els defensors”

Fred al cor

Tinc fred al cor,
no sé com s’hi ha ficat,
s’ha esmunyit per alguna
escletxa, d’aquelles que
mai ens solem recordar.
És un fred fi, subtil, com
el baf gelat de la nevera,
com la boira de novembre.

Tinc fred al cor,
fa dies que el sol no surt,
la beneïda pluja l’amaga
dins dies curts de tardor.

Tinc fred al cor,
que empara la meva
ànima atlàntica, en
detriment d’un cor
mediterrani, d’un
estiu ja esgotat.

Sí, tinc fred al cor
i tinc qui me l’escalfi.

Notícies moneda

Entenc per notícia moneda, aquella que es presenta com a notícia positiva (cara), quan també té una part negativa (creu) Fico tres exemples de notícies moneda:

Cara: “Catalunya la regió d’Europa amb més expectativa de vida”
Creu: “Percentualment, a Catalunya es consumeixen quatre vegades més medicaments que a Alemanya”

Cara: “Espanya el primer país d’Europa i el segon del món amb més donacions d’òrgans”
Creu: “Espanya el primer país d’Europa amb més accidents mortals de trànsit, que són els que subministren els òrgans per a les donacions”

Cara: “Catalunya un dels països d’Europa amb un índex més baix de suïcidis”
Creu: “Catalunya un dels països d’Europa amb més consum d’ansiolítics i antidepressius”