“És patètic i fins i tot estúpid, veure com la gent opina sense saber”

“Sóc demòcrata i els demòcrates lluitem per canviar les coses, perquè aquest règim democràtic que patim, algun dia sigui una autèntica democràcia. I el primer que cal fer és acabar amb els privilegis dels polítics. Si la llei és igual per a tothom, s'han d’eliminar tots els aforaments i privilegis”

A ran de ventijol

Condorm d’esperit
en el tendal d’estigma
on es gronxa la centella
del deler, l’estalzí de
la metzina. Murmuri
que brolla com espelma
a peu de cada dea i vestal.
Embriac, codina d’alcohol,
destreno un nou herbei
on brandar l’ànima,
per sollevar la càrrega
amb la que traspassaré
aquest indret d’infortuni.

“Algunes persones els hi caldria marcar menys múscul i marcar més neurones”

“Rere de tota política sempre hi ha interessos econòmics, perquè l'autèntic poder sempre és econòmic”

Espurnes d’il·lusió

La lluna trontolla
pel vidre entelat
d’un cor amanyagat
entre l’amor i l’estima.

Trepitjo pessigolles
i teranyines passades,
en el moll esvaït
de l’esperança.

I tremolo davant
el glaç del record,
que s’esmicola
amb un garbull
de premeditació.

En aquest fogar
encara hi queden brases
i les seves espurnes
són d’il·lusió.

“Les preguntes mai són indiscretes, les respostes a vegades sí”  (Oscar Wilde)

“Si la joventut és un defecte, és un defecte del que ens curem massa aviat”  (James Russell)

Petita cronologia poètica de la Pobla de Segur

Som Raiers

Só fill del Noguera
dins d'un rai nasquí
ma esposa és raiera
raier vull morir.       (Jacint Verdaguer, Pàtria 1888)

Som ramaders

Ses companyes, pels cingles,
per les comes,
pel silenci dels prats
i en la ribera,
fan dringar l’esquellot
mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar...   (Joan Maragall, La vaca cega, 1895)

Som fallers

Amb la torxa flamejant
hem vingut seguint la serra,
davallant contents cantant
per la Verge de Ribera.
Per vos, pubilla galana,
el ramell de flor boscana,
per la vila poblatana
el perfum d’eixa muntanya.   (Josep Lluís, 1960)

“En ocasions la meva única veritat és el dubte”  (Núria Masot)
(El dubte és la veritat del filòsof)

“La veritat és la que és, i segueix sent veritat encara que es pensi a l’inrevés”  (Antonio Machado)

Esperit templer

Sense cap arma a la meva mà
ni cap déu o religió al meu cor;
honoro la meva ploma com a daga
i l’espiritualitat com a religió.

El fred de segles segueix sent el mateix,
l’anhelada pluja no. Sol i lluna
són els mateixos, l’arbrat de boscos no.
Nou són masses segles per al territori.

Ara, reso a l’Aire i al seu esperit.
Reso a la Terra i a la seva vera.
Reso a l’Aigua que ens dóna vida.

Però em costa resar al Foc destructor,
malgrat que ell mai en té cap culpa,
i resaré per a ells i per a elles.

Amén.    (La Pobla de Segur, tardor de 2016)

“Mentre la humanitat no sigui capaç d’acabar amb els tràfics d’armes i drogues, les nostres societats estaran supeditades a l’agressivitat i a la violència”

"Els déus sempre fiquen a prova als seus herois"

Loteria oncològica

Quan s'ha viscut
el món oncològic
i, a més a més, s'ha fet
convivència amb ell,
queda la ineludible
certesa que li toca
al qui li toca. Tant
se val si has comprat,
com no, bitllet per a
aquest vesànic sorteig.
Malauradament, tots
hi tenim que "jugar"

"Malgrat tenir bona memòria, vaig a les palpentes quan vull rememorar tot allò que em va deixar emprenta"

“¿Per què hi ha aquesta innata tendència a frivolitzar qualsevol cosa que no s’entén?, ¿aquesta inclinació a obviar la complexitat de qualsevol tema? ¿Per amagar la ignorància?  (Núria Masot)

Llit d’hivern

Un ressò surt per l’horitzó de Ponent:

Crit i vent d’una freda fosca. Suau ritme
de la peresa que porta aquesta fragància
antiga i càlida, com quietud d’església
dins el silenci romànic de la pedra.

Esperit d’heroi!, cos assenyat i afable,
cabells d’escuma i cavitat de platja;
ulls i mirada de remembrança afectuosa,
que coneix el llunyà poble del somriure.

Ara, ocell arraulit, busca un bocí de temps,
incerta engruna en el ràfec de la seva vida,
quan dorm en el solitari llit d’hivern,
tot somiant noves primaveres de tardor.

“Un home que no s’alimenta de somnis envellís aviat”  (William Shakespeare)

“L’important no és el que ens fa el destí, sinó el que nosaltres fem d’ell” (Florence Nightingale)

Cendra estàtica

Company!,
esvaeix el teu somriure
autosuficient i pedagògic.
Ensinistra la fredor d’ànim
i, tanmateix, la seva
perplexitat psicològica
t’esquerdi l’asincrònica
i subtil divagació.

Fes flassada d’absència,
quan el gemec del menyspreu
sacseja l’absurd. I fes treva
amb la teva ombra i el teu rumb.
Ni cireres ni groc llimona,
ni arcs de Sant Martí:
gris cendra per a avui,
gris cendra per a demà.

(Dedicat a la prepotència d'alguns ex-companys de feina)

“A vegades, l’únic refugi que ens queda és el record”

“Hi ha moltes maneres de dir adéu, però potser la millor és no dir res”

Siurana

Allà dalt ets Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d’espais, d’abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,
l’aire té una quietud esfereïda;
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l’església obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finar l’aspra Siurana,
desfeta en rocs per carregar les fones.

                                                  Josep Carner

“Ningú pot ser esclau de la seva identitat: quan sorgeix una possibilitat de canvi, hi ha que canviar”  (Elliot Gould)

“Una imperceptible i prima línia pot separar la justícia de la venjança”  (Núria Masot)

Llengua geminada

Retrobo el meu poema “La mentida”,
un compendi ordenat de sinònims que
abasten la seva extensa i llarga definició.
No, no puc dir que és un gran poema,
però si té la força de l’eloqüència.
Ara, davant una llengua social llarga,
me’n recordo per què vaig escriure’l
i sento la frustració i resignació
d’una societat banal i supèrflua,
on els ciutadans porten màscara,
sense que tingui cap forat a la boca,
no es donés el cas que, per aquest forat,
els hi sortís la seva llengua geminada.

“El poder més perillós és el d’aquell que mana, però no governa”  (Gonzalo Torrente Ballester)

“El progrés s’evapora i deixa enrere una estela de burocràcia”  (Franz Kafka)

Gràcies PSC

No fa gaires anys, en una de les meves reflexions, vaig deixar escrit que tard o d’hora els socialistes catalans haurien de plantejar-se si primer eren socialistes i després catalans o si primer eren catalans i després socialistes. Bé, sembla que aquest dia ja ha arribat.

Gràcies PSC per haver tingut la valentia de trencar amb l’absurda, anacrònica i poc democràtica disciplina de partit. La base d’una democràcia és la llibertat i com ja he dit en altres ocasions, la llibertat sempre és individual, mai és col·lectiva. I no val maquillar-la amb consensos, majories i disciplines de partit. Tot això no passaria si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades; ja que, el diputat es deuria al seu electorat i no al seu partit.

Per cert, en una ocasió que vaig fer una reflexió a un bon grapat de partits polítics, l’únic que em va contestar va ser el Miquel Iceta, la qual cosa diu molt del seu tarannà. Novament gràcies i ànim, perquè no seran gens fàcils els pròxims mesos.

Per què hi ha tantes discrepàncies en el PSOE? Jo plantejo les següents raons:

1 El PSOE no és un partit polític, és una federació de partits molt heterogènia.

2 Ha renunciat al socialisme en favor d’una social-democràcia.

3 La social-democràcia europea està en hores molt baixes.

4 El comportament d’alguns destacats ex-dirigents és més capitalista que socialista.

5 Com molt bé diu el Josep Borrell, els fills de socialistes voten a Podem no al PSOE.

I dit tot això, PSC no perdeu mai la vostra identitat catalana, en la vostra divisa les sigles PSOE van sempre en segon lloc.