Llengua geminada

Retrobo el meu poema “La mentida”,
un compendi ordenat de sinònims que
abasten la seva extensa i llarga definició.
No, no puc dir que és un gran poema,
però si té la força de l’eloqüència.
Ara, davant una llengua social llarga,
me’n recordo per què vaig escriure’l
i sento la frustració i resignació
d’una societat banal i supèrflua,
on els ciutadans porten màscara,
sense que tingui cap forat a la boca,
no es donés el cas que, per aquest forat,
els hi sortís la seva llengua geminada.