Company!,
esvaeix el teu somriure
autosuficient i pedagògic.
Ensinistra la fredor d’ànim
i, tanmateix, la seva
perplexitat psicològica
t’esquerdi l’asincrònica
i subtil divagació.
Fes flassada d’absència,
quan el gemec del menyspreu
sacseja l’absurd. I fes treva
amb la teva ombra i el teu rumb.
Ni cireres ni groc llimona,
ni arcs de Sant Martí:
gris cendra per a avui,
gris cendra per a demà.
(Dedicat a la prepotència d'alguns ex-companys de feina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.