Un ressò surt per l’horitzó de Ponent:
Crit i vent d’una freda fosca. Suau ritme
de la peresa que porta aquesta fragància
antiga i càlida, com quietud d’església
dins el silenci romànic de la pedra.
Esperit d’heroi!, cos assenyat i afable,
cabells d’escuma i cavitat de platja;
ulls i mirada de remembrança afectuosa,
que coneix el llunyà poble del somriure.
Ara, ocell arraulit, busca un bocí de temps,
incerta engruna en el ràfec de la seva vida,
quan dorm en el solitari llit d’hivern,
tot somiant noves primaveres de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.