El nostre demà

Vàrem somiar un nou camí.
Vàrem somriure a aquest destí,
el demà que s’obre com el sol
després de la tempesta.

Avui, el sol resta
dins el nostre esperit,
perquè els nostres ulls
també són fars dins
la mar d’aquest sol.

Volem tornar a somiar,
volem creure, dia a dia,
el demà que obre porta
al pensament d’aquest destí.

Jo veig les vostres mans,
alçades al cel de llibertat
i veig els vostres cors,
farcits d’esperança.
I l’ànima que sempre vola
com volen les nostres cançons.

Lliurarem cada cançó amb amor,
perquè les vàrem composar
amb corxeres de somriures
i les il·lusions del nostre demà.

“Una feminista és una feminista en la mesura que accepta el masculinista i junts, feminisme i masculinisme, lluiten contra el masclisme, però també contra el femillisme”

“Tempus fugit”

El temps,
poc més que un plor,
que amaga la saviesa
del tendre nadó.

El nadó,
que enyora, com monjo,
el claustre matern,
la seva font de vida.

Cada cop,
temps fugit, que sempre
el podem refer amb
subtileses i anys de pau.

“Rere la intransigència sempre hi ha prepotència i aquesta és un boomerang que sempre retorna en contra de l’intransigent”

Gràcies

Gràcies per totes les petites coses
Per fer-me sentir únic i diferent
Que junts és millor que un
He après de tu moltes coses
I ha arribat el moment d’agrair-t’ho amb aquesta cançó.

Gràcies per aquelles idees boges
Per fer el pallasso i fer-me somriure un moment
Compartint el temps he après
Coratge, valentia i força.
Per tot això vull que sàpigues que t’agraeixo
El temps que m’has dedicat.

I et cantaré aquest rumba havanera
Pradenca i senzilla amb aires de primavera
I et cantaré una cançó molt sincera
Quatre línies tres acords
Gràcies pels moments que ens queden.

Gràcies per tota la màgia que amagues
Per fer-me de guia
I estar amb mi als mals moments
Que anar fent via amb tu
M’ha fet el camí més fàcil
I ha arribat el moment d’agrair-t’ho amb aquesta cançó.

Gràcies per dir que si amb la mirada
Per poder pensar en veu alta
Quan tu hi ets present
Davant la distància
Tenir-te sempre a la vora.

Per tot això vull dir que sàpigues que t’agraeixo
El temps que m’has dedicat.

I et cantaré aquest rumba havanera
Pradenca i senzilla amb aires de primavera
I et cantaré una cançó molt sincera
Quatre línies tres acords.
Gràcies pels moments que ens queden.

                             Vent Endins

“Només es pot faltar a un assaig si es porta el certificat de defunció”  (Margarida Xirgu)

(Dedicat a tots els amics del teatre lleidatà)

BON NADAL!

Per entre la boira,
he vist un estel
anant cap a Orient.
Ell m'ha recordat
el Nadal i la Pau
que ens porta
i que us desitjo
a tots vosaltres
en aquests dies
de Pau i Felicitat.
BON NADAL!

Haiku de Nadal

Nit blanca i freda
d’un estel que porta llum:
la Pau de Nadal.

Veure-ho

No és dins de la mar
que jo he vist els teus ulls,
és dins dels teus ulls
que jo he vist la mar.

                Teresa Roses

No és dins del bosc
que he vist la vida,
és dins de la vida
que he vist el bosc.

No és dins de la llum
que he vist la lluna,
és dins de la lluna
que he vist la llum.

No és dins de la boira
que he vist ton somriure,
és dins del teu somriure
que he vist nostra Lleida.

“El riu segueix sent el mateix que era ahir, però l’aigua ja no és la mateixa” 
(Dedicat a totes les persones que no evolucionen)

Testimoni

Sóc aquí,
per ser
i donar
testimoni
d’aquest fet.
Estaré
disposat
a donar,
el suport
que el país
necessita
i desitja.

“Novament, ha quedat en evidència que la legislació i justícia espanyoles no s’adeqüen als estàndards europeus”

Tres dies de Tardor

S’acaba, se’n va.
Només queden tres dies,
perquè s’acabi la Tardor
i ja l’estic enyorant.

“Quan els representants dels ciutadans no fan política, els ciutadans és quan surten més que mai al carrer”

Lia, Marc i Jan

Tinc el privilegi de gaudir
el desgavell i combat dels seus jocs:
l’alegria i prodigi de la vida.

Sóc serf dels seus mirars
on hi veig el secret de la sang.

L’ànima em diu que l’amor
ha traspassat generacions.

Veient-los, la veu se’m trabuca
i, orgullós de ser el “Iaio”,
estic boig pels seus somriures.

“Quan no t'agradi una resposta, sempre és bo revisar i replantejar la pregunta”

Temps futur

Hi seràs tu al meu futur?
El podrem assolir plegats?
Que l’amor, com la música,
cal gaudir-lo estereofònic.

Trencaràs el nostre silenci?
T’acostaràs més a prop meu?
Intercanviarem més mirades
i intercanviarem més paraules.

I que el nostre passat, ja passat,
no ens pugui i vulgui condicionar,
perquè si ja tenim un present,
només ell serà qui forgi el futur.

“Vaig creure que era una aventura, i en realitat era la vida”  (Joseph Conrad)

Santa Llúcia

El temps és un passavolant
que cada dia fa botiga.
Però..., el tretze de desembre
s'atura i perllonga, lúbric,
amb el registre del nou Nadal.
Aquest paravent ens duu
per la infantesa i el record,
apuntalat amb les crosses
amb que ens encercla la vida.
Fidel a la cita, ressegueixo
el lúdic passeig d'avets
i m'embadaleixo davant de llumetes,
naixements i ornaments.
Santa Llúcia cada any ens fa
propietaris d'un temps d'Advent.

Bohèmia

La llum bohèmia de lluna
ressegueix àlbers i xops
i, coqueta, s’emmiralla
al negre espill de l’aigua.

Allà, just a la cantonada,
encara resta aquell bar
on la nostra colla feia vins,
amb gavardina de bohèmia.

S’ha perdut aquella boira
sense cap mena de pols
i els enterbolits fanals,
similars als de Montmartre.

O, potser, al Quartier Latin,
bressol ensenyorit i llunyà
d’una bohèmia parissina,
feta de quadres i poemes.

Sóc bard, sóc templari,
sóc dandi i sóc poeta.
I tot això em porta a ser
bohemi per naturalesa.

“La llibertat és quan comença l’alba en una vaga general”  (Joan Margarit)
(Ho sento, Joan, la llibertat és la independència que tenim i la podem exercir dia a dia)

A cada instant

(Dia Internacional dels Drets Humans)
 
Cada instant –en ple bull de fantasia–,
quan l’ombra del passat rep sol d’esperança,
per omplir aquest pou d’il·lusió,
enardida per la veu, sota pluja d’abril.

Som la part més finita del paradís,
on roman la quietud d’Adam
o, potser, el neguit caïnita del desterrat.

Som pols de desert i aiguaneix de muntanya,
la llum d’una tenebra o la tenebra del sol.
Tot és i tot queda, tot viu per morir
i tot mor per viure.

El comiat ja és el principi del retrobament.

“D’humans és errar i de necis mantenir-se en l’error”  (Marc Tuli Ciceró)

Pols estèril

Al rial de l’esperit busco
una corrua de paraules.
Tot engolint-me-les,
surto de la meva ignorància
i m’arrecero rere llibres
que sotgen altres vides
mai viscudes i que colpegen.

L’ombra té una melodia
tan antiga com aquest asfalt
que tothora hem de trepitjar.
I la llum d’orient vol hissar-se
des d’un horitzó, quasi intacte,
per donar-nos el ritme diari,
l’oblit de nit i nova esperança.

Sóc fidel a cada fugida, perquè
la cadència de cada llàgrima
no em sigui malvestat, ni sigui
cap urgència, pel delicte de ser
una mena d’adossat, on s’acull
el pols estèril, que estoicament
vam rebre del paradís perdut.

“Els veritables líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la llibertat del seu poble”  (Nelson Mandela)

Dosser de fulles

Percaço el meu destí
quan retorna la Tardor.
A cada albada, reconec
l’escorça que em bastís
i conjugo cada projecte,
salpant rumb a l’esdevenir.

La tendresa dels arbres,
quan fan dossers de fulles
a punt ja per al naufragi,
en el seu vol a terra plana,
amb mà buida i estesa:
el seu gest, el meu gest.

I ara, dins aquesta quietud,
tornaré a fer nou acte d’amor
i demanaré el merescut perdó,
alçant la senyera de Ponent.
I mesuraré sentiments per...
viure’ls molt més intensament.

Adolecents i adults

“L’adolescència és una transició entre la infància i l’edat adulta”

“Si fas una pregunta impertinent, rara vegada tindràs una resposta pertinent”

“L’especulació, si no és filosòfica, no deixa de ser una opinió subjectiva”

Abstracció (o Abstracte)

Sóc pintor
de somnis impossibles,
amb l’acústica caïnita
d’una lluna plena,
quan fuig del sol.

Tinc per enemic
un temps autocràtic
i prepotent, que vol
esclavitzar-me fins
a la meva capitulació.

Però, només sóc
serf de mi mateix
i porto els meus dits
empastifats de tinta
i amb olor de paper.

Cada idea neix i busca
l’encaix del seu somni.
Malgrat ser impossible,
m’omple el pensament
i, crec, em fa ser millor.

Arrel de Tard-or

El vent despentina fulles,
les fa caure, les empaita
i més tard, cansat, arracona.
¿Què dir-li, si ell és el millor
emissari de la madona Tardor?
 
Encara puc olorar el fum
dels branquillons cremant
a l’estimada era de la torre
i el regust dels caragols
fets allà mateix, a la brutesca.

Encara veig la serp-secla,
buida, a punt de netejar
i el braçal amb gorja seca,
el tros recent llaurat i sacs
de llavors per sembrar.

Ai! la Tardor del record
de tardes suaus i curtes.
Tardor de tard i d’or,
quan el sol acluca els ulls
i festeja el cel de groc.

Malgrat que naltros envellim,
hi ha coses que no ho fan,
s’arrapen dins la memòria,
sense tenir gaire clar:
què és arrel i què és record.

Per la ciutat...

...quan tenim sentiments fora de termini
i estem renovant la hipoteca de l’enyor;

...esclaus del dia a dia, de la seva rutina,
i fent bandera del maleït “Carpe Diem”;

...passant cadascun dels fulls del melic
i concentrats en pensaments endogàmics;

...naufragant amb una barca plena de corbes
i a la mar de libido, més eròtica que poètica.

Urbanites, sortim al carrer, sortim a la ciutat,
i, de tant en tant, fugim paranoics al món rural.

Qui vulgui refugiar-se amb les seves idees, perd.
Qui es refugia en el tèrbol món del plaer, perd.

Només la mare natura pot fer-nos reflexionar
i ens duu al camí de la saviesa que té el futur.

“La mesura de l’amor és estimar sense mesura”  (Sant Agustí)

(I això val per a tots els tipus d'amor)