“És una enorme desgràcia no tenir talent per parlar bé, ni la saviesa necessària per tancar la boca”  (Jean de La Bruyère)

“Amb el coneixement s’acreixen els dubtes”  (J. W. Goethe)

L’ombra del sentinella

Mai podré desar
l’absència de tristor o de goig.
Tampoc puc brandir
l’esquinç de la meva lentitud
ni endur-me’n la tèbia raó,
que: ara trenca amb udols,
ara s’acull a l’efímer afalac.
Tinc la lliçó mal apresa
i –sense cap llicència
per ajornar el meu fat–
el retorn al torricó
em crea aparença i reflex:
l’ombra d’un sentinella
que esgarrapa temps a la nit
i pinzellades a l’esperit.

“La primera màxima de tot ciutadà ha de ser la d’obeir les lleis del seu país”  (Descartes)
(I el nostre país és Catalunya)

“Totes les comparacions són odioses”
“Però per odioses que siguin les comparacions, a vegades no queda cap més remei que fer-les”

Primavera d’hivern

La feraç rerevera
duu encenall de fulles
fins la drecera del bosc,
per on pul·lulen
tota mena d’insectes.
Em sento passatger
d’entorn i m’enfilo
a la drassana de pedres,
per percebre la claraboia
que, sense vitralls, transmet
la llum blava del cel.

“Si a Madrid diguessin de Galícia tot el que diuen de Catalunya, jo em faria independentista gallec”  (Fernando Onega, periodista)

“L’únic necessari perquè el mal triomfi és que els homes de bé no facin res”  (Edmund Burke)

“El millor per ser enganyat és considerar-se més llest que els demés” (La Rochefoucauld)

A cau d’orella

Sota el rafal de la notícia,
somica un rum-rum
per tots els passadissos,
com canard de diari groc.
Sempre hi ha gent que té
set déus ben resats
i pot somriure davant
un xiu-xiu, desfent-se
del “a cau d’orella”
Qui tingui aquesta sort,
que procuri conservar-la.

“La violència és l’últim recurs de l’incompetent”  (Isaac Asimov)

“L’absolució del culpable és la condemna del jutge”  (Publio Siro)

Una esquerda a l’ànima

Tard, he filat la fibra
del meu esperit,
per tal de desfer
i refer el seu entramat,
l’hàbit espiritual
que duu el monjo.
Em surt un ànim rústec,
però amb essència,
on aquesta saba
encunya la Sagrera
que abasta i conquereix
tot aquest esdevenir.
(I l'esquerda ja ha cicatritzat)

Entiema o sofisma?

Cada cop que hi ha una campanya electoral no deixa de sorprendre’m l’habilitat manipuladora que tenen alguns polítics, que són capaços de fer-nos empassar un sofisma com si fos un entiema.

L’entiema (o sil·logisme truncat) és un sil·logisme on s’ha suprimit alguna premissa o alguna conclusió per considerar-la obvia o per estar ja implícita en el seu enunciat. Per tant, si no existeix tal sil·logisme o l’enunciat parteix d’una premissa falsa, aleshores ens trobem amb un sofisma; és a dir, amb un plantejament fals que té l’aparença d’autenticitat.

Si us plau, Srs. polítics, no continueu ofenen la intel·ligència de l’electorat. I, d’una vegada per totes, deixeu-nos ser electors i no sols votants. Si, és clar, això implica llistes obertes i desbloquejades, premissa inqüestionable en una autèntica democràcia.

Els Gorgs

Terra rogenca i vinatosa,
encerclada per tota la gamma
de verds, que ens són oferts
fins arribar a la petita molsa.

Cingles que emmurallen
la muntanya, arbres sentinelles
que guaiten i defensen el riu
des de les roques del merlet.

Més enllà, la tènue boirina
juga i acarona un sol d’estiu
un xic mandrós i tardoral,
tot buscant un lloc on dormir.

Gorgs del joiós riu Siurana
que serpentegeu des d’un temps
llunyà, inconegut i melangiós,
dóna’ns la pau de les teves aigües.

(La Febró, 5 de setembre de 2015)

“Els homes creuen que les dones són pitjor que ells i les dones creuen que són pitjor els homes; però ambdós s’equivoquen”  (Noel Clarasó)
(O ambdós tenen raó)

“La feblesa d’una persona neix quan no assumeix i controla les seves debilitats i limitacions”

Brindis d’amistat

(Als nous amics)

Vine a brindar
amb cava de vella amistat
i recordarem un poble
rere el mar, rere...
la muntanya de Montserrat.

Vine a cantar
amb ocells de llibertat
dins un bosc fraternal
i exalçar la llum en
ulls de nous amics.

I vine a brindar
pels somriures de goig,
fins que la tardor ens faci
adreçar el caliu del foc,
que encenem cada dia
amb la flama de l’amor.

Onze de setembre de 2015

“Fer dependre la Justícia de les convencions humanes és destruir la moral”  (Ciceró)

(O de les convencions polítiques)

Pacte diabòlic

L’àngel de les tenebres
m’ha temptat, m’ha fet ratlla,
doncs la creu ja la duia.
El meu dimoni
no és pas un monstre,
és més aviat un barrufet
entremaliat, gens hostil
i prou trempat.
M’ha ofert canviar
sort –i molta fortuna–
per anys de vida.
Déu n’hi do!
Amb quina imaginació
germinen alguns somnis.

“Sense l’home no hi ha idees. Sense l’home no hi ha Déu”  (Conxa Alòs)
(Ergo, Déu és una idea? La Conxa Alòs, 1964, no va saber o no va voler tancar el sil·logisme?)

“No hi ha secret amagat que no pugui ser trobat, ni hi ha veu tan apagada que no es pugui escoltar”  (Steven Roger)

Mig segle (i més)

Ara que el temps m’ha dit
que és un maqui de la lliça,
sense cap mena de reressaga
ni una prudent avantguarda;
ara que em diu que és
notari i llibreter del meu llenguatge.
Ara, me n’adono que porto
més de mig segle a l’esquena
i segueixo sent un estrany,
ple de pols i parracs,
com rodamón que té
per camí a la paraula.

“Procura estimar mentre visquis; en el món no s’ha trobat res millor”  (Maksim Gorki)

“L’edat és un fet circumstancial”  (M. J. Jové)

Subtil percentatge

Qualsevol dia,
tinc que fer recompte,
sense planys ni lloances,
a l’ombra d’una margarida;
tant se val si em diu que “Si”
com si em diu que “No”,
el percentatge sempre serà
el mateix, del cinquanta per cent.
I aquí, no s’hi poden afegir
ni subtils dubtes
ni amples temences.
Ja se sap, els números
sempre són igual de freds.

“No hi ha res com respirar en verd”

“A les famílies, només hi ha dos classes de persones: les que donen feina i les que treuen feina”

Vidents

De vegades, esbronco
la visió del propi jo,
som com un duet,
encoratjat i lapidari.

El nostre connubi
assumeix un duel
dins l’espill de
la premonició:
el fantasieig d’un futur
que ell viu com a vident
i jo com a pronòstic.
Sigui com sigui, ens toca
resoldre cada nou vaticini.