dilluns, 28 de setembre del 2015

L’ombra del sentinella

Mai podré desar
l’absència de tristor o de goig.
Tampoc puc brandir
l’esquinç de la meva lentitud
ni endur-me’n la tèbia raó,
que: ara trenca amb udols,
ara s’acull a l’efímer afalac.
Tinc la lliçó mal apresa
i –sense cap llicència
per ajornar el meu fat–
el retorn al torricó
em crea aparença i reflex:
l’ombra d’un sentinella
que esgarrapa temps a la nit
i pinzellades a l’esperit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.