Terra rogenca i vinatosa,
encerclada per tota la gamma
de verds, que ens són oferts
fins arribar a la petita molsa.
Cingles que emmurallen
la muntanya, arbres sentinelles
que guaiten i defensen el riu
des de les roques del merlet.
Més enllà, la tènue boirina
juga i acarona un sol d’estiu
un xic mandrós i tardoral,
tot buscant un lloc on dormir.
Gorgs del joiós riu Siurana
que serpentegeu des d’un temps
llunyà, inconegut i melangiós,
dóna’ns la pau de les teves aigües.
(La Febró, 5 de setembre de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.