Ara que el temps m’ha dit
que és un maqui de la lliça,
sense cap mena de reressaga
ni una prudent avantguarda;
ara que em diu que és
notari i llibreter del meu llenguatge.
Ara, me n’adono que porto
més de mig segle a l’esquena
i segueixo sent un estrany,
ple de pols i parracs,
com rodamón que té
per camí a la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.