“Sempre tindré una qüestió personal contra el prepotent”

Desencert

Recordo les mans d’infant,
bevent aigua i reflex de llum,
la fràgil puresa d’esperit
i el gest d’amic i germà.

Ara, fugint de l’enyorança,
conreo la meva existència,
la desimboltura de paraules
que esbrinin un món secret.

Tinc per frontera el silenci,
on acaba el ressò i el plany
del combat, molt pròxims
al món de la tristesa.

Desencert, lent i progressiu,
que té com a presència
cada mot, cada gest i cant
que trenquin el buit del record.

Llavor de compromís

Acollir la pau d’una cançó.
Fer país des de la lluita,
lluint el llaç groc pels carrers,
perquè la rebel·lió crea escola.

La gent que decideix sortir
del seu silenci i cantar a plaça
la doctrina de la lluita,
tot sortint de l’anonimat,

de vells segrests i nous exilis
que executen lleis injustes.
Volem tornar al nostre origen,
volem tornar a ser lliures.

“La ment no m’ha traït mai, el cos sí”

Vol d’escriptor

L’etern contorn de lluna,
plena i vinçada com marbre.
L’encís de la seva llum,
quan omple i expandís
l’espai, la força de la nit.

Al cim del pensament
hi tinc l’origen edènic
on sorgís i germina l’estirp,
el cant melòdic d’escriptor,
el seu mite i llegenda.

Més enllà, arrecerada,
queda l’illa del privilegi
on l’ocell de l’èxit nia
i la corba del seu vol
fa catenària per als mots.

Al capdavall

Cada dia n’és un repte
per sortir del descrèdit
i fer ressò d’innocència.

Un prec, un plor i la por
per fugir de la tristesa
i quotidiana llibertat.

No és fàcil guanyar
l’estendard de gratitud,
l’íntim gest de la conquesta.

Al capdavall, llosa a llosa,
sense excessos, bastiré
nou carrer damunt el terra.

“La majoria de periodistes els hi falta imaginació i els que la tenen es converteixen en escriptors”

Insolidaris?

En alguna ocasió, he ficat en evidència i criticat els conductors que no fan ús de l’intermitent. Avui, he tingut la grata sorpresa que un periodista, en la seva crònica radiofònica, ha tocat aquest tema i ha titllat d’insolidaris els conductors que no fan ús de l’intermitent. Estic d’acord amb l’exposició de la seva crònica, però també penso que aquests conductors en primer lloc tenen una actitud prepotent, seguida d’una mala educació (mala educació vial) i per últim, sí, com no, són insolidaris. Per altra banda, aquests tres qualificatius els podem ficar dins del mateix sac i, fins i tot, tractar-los com a sinònims, la qual cosa, per a mi, no deixa de ser una redundància. I ja posats, aquest sac el podem etiquetar com a comportament incívic.

Aprofito l’ocasió per recordar als responsables de permetre aquest comportament que des de l’any passat ja és sancionable. A Lleida, s’està sancionant? O, per contra, estem dins d’un altre fracàs que sovint maquillem, dient-li tolerància? Com sempre dic: una vegada és tolerància, dos vegades ja és permissivitat i en una democràcia plena la tolerància és zero.

HAIKUS DE LES ESTACIONS

Primavera

Veig l’aiguabarreig
com verda primavera:
dos aigües, dos cors.

Eestiu

Estiu de platja,
ones de mar i núvols
que guarda el sol.

Tardor

Xarxa de núvols,
novembre pescant l’aigua
que dóna pluja.

Hivern

Arribat l’hivern,
l’avet es fica guants blancs
amb anhel d’amant.

Viatge mut

Tot fressant els meus secrets,
el cor vol esquinçar el silenci
amb el batec de la melangia.
És un viatge mut d’eternitat,
on la llum n’és naufragi d’èxit
dins d’un mar de foc i aigua.

Parpelles closes, música, forjant
núvols escrits i tinta de poemes,
per damnar aquest nou dolor
i ajornar l’estèril areny del clam.
Fill de l’aire, en un món líquid,
sotjo que emergeixi de la boira
l’illa, l’ocell i la seva ombra.

(Secrets no compartits, secrets estèrils)

“La gent no menja ideologies, la gent menja aliments”

HAIKUS DELS ELEMENTS

Aigua

Silenci trencat
pel piular de nous ocells
i remor d’aigua.

Aire

Remou les fulles
prop d’uns llavis de poesia,
tarda de tardor.

Foc

Quan escriu la llar
o devasta l’etern bosc.
L’home decideix.

Terra

L’hivern enalteix
una terra encastada
al dur i fred gel.

No defallir

Gotes de pluja cauen
damunt lloses d’història,
plouen i conreen
el bressol de l’ànima.

El claustre intern
recull el ressò de l’eco
de la nostra inseguretat.
I ja no podem defallir.

“Hi ha idees que fan autèntiques metamorfosis, ja que neixen com a cucs, s’encapsulen com a capolls i finalment surten volant en totes les direccions”

Tardor d’hivern

Dotze de gener,
unes formigues afamades
surten del cau. Què busquen?
Els arbres regalimen boira,
faceciós tòpic lleidatà
que encunya l’ànima,
tot escoltant el xiulet
d’una au que busca parella.
L’aigua del llac acarona
les sisques seques i grogues.
Res més trenca el silenci,
ni el batec del cor,
ni el batec de l’ànima.
Aquesta pau d’hivern
també n’és pau de tardor.
Deliciosa tardor d’hivern.

El seny del lladre

De tant en tant,
es reclou en el reialme del seu silenci,
a cop i tritlleig de paraules belles
i dolces, fruit ja marcit del passat.

Amb elles, vol reciclar el present,
generant unes expectatives noves,
un “signum”, un senyal o fals seny
que sempre acaba en frustració.

I ho pot fer amb “sensus”, fals sentit
o falsa sensatesa, quan pensa que
la seva vida està farcida d’emocions,
sense adonar-se’n de la manca de sentiments.

Fa un enroc emmurallat i des del merlet
viu una vida hipotèticament artística,
però totalment exempta d’un mínim filosòfic
que dignifiqui l’esperit d’un passat perdut.

Lluny del seu fred i isolat reialme,
el seny del lladre m’avisa que la nit
ja torna, amb el seu feixuc silenci
o amb la seva verborrea eixorca.

“Només hi ha un sinònim per a filòsof i és pensador. El filòsof ha d’aprendre a pensar, però també ha d’aprendre a reflexionar”

El riu

Font de joventut.
Riu de maduresa.
Mar de senectut.

Els arbres segueixen sent
monjos d’horta, dins
un monestir de boira.

Ocells, arraulits de fred,
salmodien per les branques.
Nus ells, nues elles.

I el fil de llum de lluna,
argent de cel, ens assenyala
aquest riu de la vida.

La torxa

Obro el cancell del vers
per empeltar emocions
a l’arbre del sentiment.

A la primavera, exploraré
totes les seves branques,
buscant les noves flors.

Al marge, prop del llindar,
estendré les meves ales
i m’enlairaré amb l’amor.

I que la torxa de la il·lusió
m’il·lumini una suau pell,
on floriran petons i carícies.

“Si torno a néixer, prometo fer-ho millor”

Cleptòman de diccionari

A la botiga del diccionari,
furto significats i paraules,
allargassant la meva mà
insegura i trèmula pel deler.

Almenys, crec que puc
albirar un horitzó esperançat,
com si fos màgic prodigi,
on dansen aquests mots.

Així, el poema s’esdevé
un port imprescindible
on acollir els vocables.

Encara que, tot sovint
i confús, em puc oblidar
de recórrer el feixuc camí.

Poema descontrolat

Si beus vi, podràs dir:
Qui em va parir!

Si beus cava, podràs dir:
Ves quina fava!

Si beus cervesa, podràs dir:
Quina peresa!

L’alcohol es fa líder
i la nicotina aplaudeix,
com també aplaudeix
la més negra cafeïna.

Antidepressius són...
Ansiolítics són...
Medicaments? Drogues?
Doncs..., les dues coses.

Un bon estil de vida
comporta no supeditar-se
a cap mena d’addicció:
Legal, il·legal o medicament.

“Estima’m quan menys ho mereixi, perquè és quan més ho necessito”  (Jaume Funes)

Altra vegada

Altra vegada esfullo
cendres de pensament
i escampo, sense neguit,
a les ones del vent.

Altra vegada alço
el desig i el desfaig
com el sol la boira.

Altra vegada prego
cada instant perdut
i retorno a l’esdevenir.

Altra vegada esculpeixo
el temps de pelegrí,
perquè sigui propici
i deixi de ser tan incert.

Rere d’un silenci

M’agrada veure’t
tot sovint, per poder
mirar-te als ulls
i dir-te amb la mirada,
el que mai puc dir-te
amb tendres paraules.

“El meu agraïment a tots els infants, perquè gràcies a ells mantenim i fem florir les nostres tradicions”

Nit de Reis

Nit de reis,
nit d’il·lusió
i de record.

Infants del temps,
que res passa,
perquè tot queda.

Intranscendència

Ji, ji, ji; ja, ja, ja; ju, ju, ju.
Bla, bla, bla; bla, bla, bla.
Intranscendència.

Avui fa fred. Avui fa bo.
Quin fred! Quina calor!
Intranscendència.

Estic content (per què?).
Estic trist (per què?).
Intranscendència?

Ji, ji, ji; ja, ja, ja; ju, ju, ju.
Bla, bla, bla; bla, bla, bla.
Intranscendència.

Llit d’hivern

Un ressò surt per l’horitzó de Ponent:

Crit i vent d’una freda fosca. Suau ritme
de la peresa que porta aquesta fragància
antiga i càlida, com quietud d’església
dins el silenci romànic de la pedra.

Esperit d’heroi!, cos de guerrer galant,
cabells d’escuma i cavitat de platja;
ulls i mirada de remembrança afectuosa,
que coneix el llunyà poble del somriure.

Ara, ocell arraulit, busca un bocí de temps,
incerta engruna en el ràfec de la seva vida,
quan dorm en el solitari llit d’hivern,
tot somiant noves primaveres de tardor.

“Només els bons cantants saben cantar sense cridar”

BON ANY 2023

DOS desitjos:
MIL emocions,
Vint sentiments.
I hem d'atendre
TRES referències:
   - Sinceritat
   - Fidelitat
   - Complicitat