Justificació

Tanmateix pugui estimular
aquest vincle exòtic; immòbil,
per desterrar un “encara”,
tot assaonant el privilegi
insondable de cada instant
(pluja fina de confidència),
mentre esbosso un somriure.

Perplex, mormolo i empenyoro
l’hisenda d’aquesta mirada,
absent i present a la vegada,
quan contemplo el paisatge
d’un cos que enraona paraules;
íntima resposta al meu buit,
on les branques d’uns braços
acullen aquest enterbolit ocell
de la tempesta de sobreviure.

Símbol de pau

(A Ucraïna)

Llàgrimes atorrentades
i llavis tremolosos,
davant el desert
d’una guerra injusta.

Fugir d’un atzar foll,
on s’empelta el sofriment
amb sentiments entelats
i un caminar balb.

Indolent serà l’oblit
que allargassa els dies,
rebent ajuda solidària,
com a símbol de pau.

Creu i grial

Sota l’ombra d’un xiprer
un rodamóns: bard, dandi
i humil templer. Guerrer
en horabaixa que la brisa
fa hoste en la seva pregària;
en el record d’unes noces
entre la creu i el grial:
el desfici i deliri que
esprem el balaix de ment.

“El PSOE quan està a l’oposició és republicà, quan està al govern és monàrquic”  (Estefania Molina)

El millor silenci

Sobren paraules davant
una mirada fixa i penetrant,
flama de tota energia,
que capgira, sense paraules,
els nostres sentiments.

Sí, l’emoció de donar-li
resposta a aquest mirar.
Entremig de la saliva
i la tinta, queda el silenci.

No floriu totes alhora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la cresta
d'aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.

                           Joana Raspall

“Els arguments emocionals no són autèntics arguments, són emocions”

A cau d’orella

A cau d’orella,
et diré els secrets
de la vida, de l’amor.

A cau d’orella,
et recitaré versos
de poetes, de músics.

A cau d’orella,
el vent del meu alè
aixecarà pols de desig.

A cau d’orella,
cantarem la nostra cançó
amb llum als ulls.

A cau d’orella...,
cercarem la joventut
tants anys viscuda.

El retorn

Vinc d’un antic
i petit batec d’anys,
una essència de vida
inquieta i persistent,
l’eix d’una existència.

A l’escriptori
(gerro de fulls i tinta),
i dins el diccionari,
hi tinc amagades
les meves paraules.

Compto amb la certesa
de ser transparent
i puc deturar-me
per contemplar,
altra vegada, el retorn.

“Un bon llibre sempre és una provocació”  (Joan Fuster)

Fet a mida

Decebut per l’esforç,
vull transmetre aquest difícil vent,
en la confiança que ningú pugui
legitimar cap llei no escrita.

És un temerari paravent per
poder evadir-me, silent, i no defallir;
mantenir-me dempeus i palplantat,
expectant i amb risc d’abandonar
o abandonar-me al desconcert.

Vull fugir de vergonyes i complicitats;
immòbil, davant el mirall de l’esdevenir
i mantenir i mantenir-me, consirós,
amb aquest vestit de festa fet a mida.

Eco-lògic

La veu de l’Eco bufa
la tempesta d’una DANA.
S’esquinça el contorn,
el llençol ecològic.

Allunar-nos del gris,
sota la batuta verda
de la mare Natura
i dansa blava d’aigua.

Som on som (praxis emboirada),
cal enlairar altra albada,
perquè bategui l’estil de vida,
perquè bategui el sentit comú:

I tenir el cor eco i lògic.

“A mi no m’agrada la paraula poetessa, perquè poeta ja és una paraula femenina”  (Rosa Fabregat)

Somni de poeta

Un compte enrere
per emplenar l’absència,
pelegrinatge de tinta
i degoteig de pluja d’hivern.
Resta el misteri d’una relíquia:

Ignorada i desolada malenconia,
aquests núvols de vellut
no són d’aquell hivern
i aquest passeig tampoc és
aquell passeig gòtic i secret.

El llast de la vergonya
posa fi al meu desig,
mentre torno a somiar
un nou esclat de llum
que tegini el retrat de la tristesa.

I no hi ha cap excusa perduda
ni cap raó amagada,
quan l’amor neix i floreix
no cal comprendre res,
cal viure’l i... cuidar-lo.

Interrupció de l’embaràs

L’avortament quirúrgic hauria de ser l’última opció i “in extremis”. De forma cronològica relaciono totes les opcions.

Opció 1: Mitjans preventius i de barrera: Preservatiu, diafragma, píndola, espermaticides, etc.

Opció 2: Píndola del dia després.

Opció 3: Avortament químic.

Opció 4: Avortament quirúrgic. Èticament és qüestionable, baix un punt de vista teòric és del tot factible, però a la pràctica convido a tots els defensors de l’avortament quirúrgic que agafin un bisturí, entrin al quiròfan i, sota la supervisió del ginecòleg, facin ells l’avortament. Una cosa és la teoria, altra cosa és la pràctica.

Tenint les opcions 1, 2 i 3, és molt lamentable tenir que arribar a l’opció 4.

“El camí de la vida també n’és camí cap a la mort”

Fal·làcia lògica

Exposar-ho, subtilment,
pel camí d’una lògica
que està prenyada
de mentida i falsedat,
disfressada de veritat
innocent, innòcua:
embolcall de falç regal.
Trencar tota ètica
amb l’etern engany
d’una fal·làcia lògica.

Llum d’amor

Cel rogenc ponent,
horitzó farcit de llum,
refugi d’amor.

Frases buides molt utilitzades pels polítics

- Altura de miras (Quina alçada? quines “miras”)

- Línia roja (On comença? Qui la marca?)

- Blanco y en botella (I si la botella és fosca?)

- Remar en la misma dirección (On? Al mar? Al riu? A l’estany?

- Es obvio... Obviamente... (En política no hi ha res que sigui obvi)

- Estamos en el mismo barco (Qui és el capità? Qui és el timoner)

- En un estado de derecho no hay nada por encima de la ley (Tots els juristes reconeixen que cap llei pot contemplar tots els supòsits ètics. Ergo..., l’Ètica està per damunt de la llei, malgrat que molts no ho volen reconèixer, perquè no volen diferenciar el que és legal del que és legítim)

- España es una democràcia plena (Excepte Espanya, ¿hi ha cap altre país a Europa que es passi tots els dies de l’any dient que és una democràcia plena? “Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”)

Tenim uns polítics que fan ús i abús de típics tòpics, de frases fetes que s’han popularitzat, no se sap ben bé per què, i que les utilitzen sense parar-se a pensar el seu significat ni el context on les estan expressant. Efectivament, molta mediocritat.

“La poesia és la meva brúixola”

Un Bon Dia

El riu baixa a vessar
de llum, de primavera.
Els àlbers fan guàrdia,
mentre ànecs juguen
a cuc a amagar pels
canyissars i joncs.

Una fulla viatgera
enfila la corrent.
Coqueta i bufona
s’emmiralla a
l’espill de l’aigua.
Tot plegat, un Bon Dia.

A vegades

A vegades,
penso que ja ho he dit tot,
no em queden més paraules
per dir, per sentir, per estimar
i totes elles estan al diccionari;
qui vulgui, que les fiqui en ordre,
que obri la porta de la bellesa,
per festejar-la a casa seva.

A vegades,
sento que res té sentit,
que el poeta és incomprès
per altres poetes. Cada món
és tancat a cada poesia,
a cada sensibilitat. No valen
comentaris de text ni deduccions,
més emocionals que racionals.

A vegades,
rara vegada, deixo d’escriure.

“La diferència entre el fracàs i l’èxit radica en la voluntat del cor”  (Lolly Daskal)

Maig: un raig, un somni

No puc concebre la vida...

sense llegir,
sense respirar
o sense escriure.

Cada matí,
surt un raig:
dia de maig,
dia de pluja.

I cada vespre,
surt un somni:
nit diària,
angoixa alliberada.

No puc comprendre la vida...

sense música,
sense il·lusió
o sense tornar a escriure.

I ja torna el raig,
perquè és...
un nou dia de maig.

Daltonisme polític

Dins el lèxic polític, ha fet fortuna l’expressió “línia vermella”, per significar i posar límit a una situació i que més enllà d’aquest límit no és pot o no és bo anar, per les conseqüències que es poden derivar. No obstant això, tot sovint veiem com hi ha gent i polítics que traspassen aquesta línia vermella i ho fan per diverses raons, que van des del concepte “la millor defensa és un atac”, fins a una falsa valentia (gosadia), fruit del desconeixement, la audàcia o la temeritat.

Encara se m’acudís un altre supòsit, que seria una mena de daltonisme polític, d’aquells que veuen la línia vermella com si fos una línia verda i per tant, de forma inconscient o temerària, no tenen cap problema en traspassar-la. Sigui com sigui, una cosa tinc clara, en política ningú s’equivoca; per tant, mai cal demanar disculpes.

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

                                        Miquel Martí i Pol

“Una democràcia que necessita ser interpretada, és una democràcia qüestionada”

Límits

On acaba l’educació i on comença la mala educació?

On acaba la mala educació i on comença l’incivisme?

On acaba l’incivisme i on comença el vandalisme?

On acaba el vandalisme i on comença el terrorisme?

Que cadascú fiqui els seus propis límits.

Sal de record

El vent reverbera
sorra calenta i bruna.
Núvols prims i blancs
busquen refugi a l’horitzó.

El mar festeja
roques farcides de sal,
mentre el vent
em duu altra sal;
d’estius, de record.

Jo també em perdo
per aquest horitzó
que n’és d’avui,
d’ahir i de sempre.

Raimat

Ànecs i conills.
Sisques i molsa.
Avets i pins.
Aquest entorn
que es lliura
a la Terra Ferma
i al nostre futur.

Aigua i cava.
Sol i vinya.
Llac i arbres.
I una natura
que ens omple
els pulmons
de records.

“Som el que pensem. Ens convertim en els nostres pensaments”  (Buddha)