Quan torni el somni...

No, no són necessàries paraules,
tot just es necessita silenci
i comprensió, perquè s’aturi
el dolor. Només així se n’anirà
la pena que ens oprimeix.
          ________

Si el que més estimem
no ho podem tenir...;
llavors, que n’és la vida?
          ________

Qui més dóna, més estima.
Lluny queda aquell somni
i, nosaltres, voldríem dormir,
per si torna el somni, somiat.

“No puc entendre una Justícia que permet que una persona investigada pugui mentir”

L’edat de la innocència

Perillosa
com una sageta disparada a l’atzar,
trist el teu foc dirigit cap a mi,
no sé deixar morir el risc, només
puc dir que no hi ha capteniment.
Enfonsa’t, doncs, en la carn dèbil
del meu cos,
bronze forjat sense arquetip,
i fes del dol un gaudi abissal.

Tu ets jo, en la distància infinita.

                                  Jordi Solà

“El perdó que cau com pluja fina sobre la terra, és dues vegades beneït: beneeix aquell que el dóna i beneeix aquell que el rep”  (William Shakespeare)

Hora i quart de crepuscle

Primer, el contorn d’una negra muntanya
que es perfila com si fos un baix relleu,
en el cel gris-blavenc de la primera llum.

Més tard, la tènue llum de l’albada
comença a dibuixar, sense pressa, formes;
aquí una pedra, allà un arbre i, de sobte,
pinta de pàl·lids colors el seu dibuix.

Ho fa amb tot el temps d’una eternitat
i amb l’expertesa de l’artista que,
dia rere dia, pinta el mateix quadre.

Per últim, la muntanya és coronada
amb raigs de sol, que la cobreixen,
fent l’esclat de tota mena de colors,
colors que en són vida, la nostra vida.

“No us proposeu coses que mai canviareu, i canvieu coses que no us proposaríeu”  (Orxater)

La llegenda del temps

El somni va sobre el temps
flotant com un veler.
Ningú pot obrir llavors
en el cor del somni.

Ai, com canta l’alba, com canta!
Quines plaques de gel blau aixeca!

El temps va sobre el somni
enfonsat fins els cabells.
Ahir i demà mengen
fosques flors de dol.

Ai, com canta la nit, com canta!
Quina espessor d’anemones aixeca!

Sobre la mateixa columna,
abraçats somni i temps,
creua el gemec del nen,
la llengua trencada del vell.

Ai, com canta l’alba, com canta!
Quina espessor d’anemones aixeca!

I si el somni fingeix murs
en la planura del temps,
el temps el fa créixer
que neix en aquell moment.

Ai, com canta la nit, com canta!
Quines plaques de gel blau aixeca!

                     Federico García Lorca

“Tenia la veu dolça i pacient dels que van repartint estimació sense portar el compte”
(Eva García Saénz de Urturi)

Benvingut al somni

Benvingut a la llar
on la primavera neix
al bressol dels sentiments.
Benvingut siguis al jardí
on juga l’estiu, mentre
dia a dia creix el futur.

Somni de filòsof, somni de poeta;
perquè somiar... ens fa lliures.

Benvingut a la tardor,
quan ella vesteix el bosc
amb records i emocions.
Benvingut siguis a l’hivern,
quan la seva neu fa el cim
de totes les nostres il·lusions.

Somni de filòsof, somni de poeta;
perquè somiar... ens fa lliures.

“Pensar que un estat repressor tindrà un comportament democràtic, és un acte d’ingenuïtat o d’estupidesa”

Si pogués sentir

Si pogués sentir
altra vegada aquell
amor incandescent, que
trenca qualsevol miratge, i
fa que tot torni a tenir
el seu pristi encant.

I estimar-te fos
així de senzill,
com respirar, vora
la mar en calma.

     Montserrat Abelló

“Moltes vegades, el preu de la llibertat és la solitud”

Versos blancs

Ens hem fet...
vassalls de la vida
i serfs de la rutina,
entossudits per viure,
obstinats per gaudir
-al preu que sigui-
el suc de la taronja,
perquè així s’allunya
la pertinaç mort:

Desitgem ser guarits
amb pastilles redemptores,
perquè no volem ser salvats
del nostre nociu estil de vida.
        _______

Quan entro per la porta,
m’agradaria que la por
i l’angoixa sortissin
per la finestra:

Pau i tranquil·litat
són la base de la salut.

(Als companys i amics de l’Arnau)

“Una cosa és un ‘lapsus línguae’ i una altra és que et traeixi el subconscient”

Això és la joia

Això és la joia –ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort –tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.

                                         Màrius Torres

“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent”  (Ovidi Montllor)

Còmplice del silenci

Tant he estimat el silenci
(resseguint l’entrellat del
seu secret) que he acabat
com ell, fusionant-nos,
abraonant el seu reialme
i el seu temps ponderat.
Sóc esclau del seu domini,
encara que el puc trencar
amb música i poesia
o gaudint sorolls de bosc
o escoltant brollar d’ones.
Però, tot això és altre silenci
i caldrà resoldre el seu misteri.

“L’autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L’autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta”  (Alan Arkin)

Lletraferit

Reculo en el temps, fins...
el dia que vaig empeltar-me
de lletres i paraules
i remugava el seu sentit
quan m’eren reticents.
Anava curt i regatejava
el seu coneixement,
el ventall de possibilitats
a l’hora d’enllaçar-les.

Sí, vaig fer-me serf,
exhumant tradició familiar;
un lletraferit on escriptura
i lectura eren motlle de vida.
Seguint aquest llarg braçal,
va llucar el meu brogit imaginatiu
com joc secret d’escriptor.

Ara, nogensmenys, tentinejo
totes les paraules del diccionari
i esbrino aquell vell secret.

“Per què molts polítics no són partidaris de la democràcia participativa? Perquè això significa donar-li poder al poble i ja sabem el molt demòcrates que són alguns polítics”

Campanar

Sempre toca l’hora
de les revelacions,
així la poesia
és la paraula retrobada.

Quan escrivim
el vers,
amor o mort, ells o tu i jo,
tornem al principi,

al propòsit d’un món
minuts abans del Mal.

              Màrius Sampere

“El populisme és com el victimisme, fer-se la víctima sense ser-ho”

Cor tou

Quan el cor està tou:
pa de pessic de l’esperit
sortit del forn de la tristesa,
on les llàgrimes gorgollen,
font d’impotència, sense sorgir.

El temps queda buit
dins l’eco del pensament,
amb remolí d’emocions
que no troben camí per sortir
d’aquesta cíclica situació.

“Cada vegada està mes a prop la fi de l’Europa dels nacionalismes i cada vegada està mes a prop l’Europa dels ciutadans”

Atrevir-se

Atrevir-se, viatjar a la galàxia
que gira en cada u de nosaltres.
Atrevir-se, mirar el forat
negre que hi ha al seu centre
i capbussar-se allí,
on dorm lo dolent,
on les coses dolentes es defensen.

                                   Ben Clark

“Abans tenia alguns dubtes. Ara no ho sé”  (Anònim)

Ambigüitat

“El rebel mai guanya, però tampoc perd,
perquè sempre lluita. D’això tracta la rebel·lia,
de persistir en la lluita”

La rebel·lia com brot d’estrès
i l’oblit (dins l’arqueologia
d’una memòria, amagada
en un infant) a les palpentes.

El tedi de la sempiterna rutina
i l’altre estrès -el d’incompetència-
que ens embrolla. Me’n vaig, marxo,
exilio la meva ment, no sigui
que la tebiesa em torni a segrestar.
            __________

No sóc partidari d’espais tancats,
ni que siguin grans, ni que siguin
plens de llum..., artificial.

Sóc suïcidi de pensament,
perquè tot pensament mor
en el temps. Però, al menys, penso!

No m’importa l’harmonia de la forma
ni el joc d’escacs de la simpatia,
en tinc prou amb el pou del fons, sense fons.

Ah!, i la meva veu està reciclada,
l’escriptura ben apamada i...
tots els somnis fimbrant la nit.

Sí, encara tinc la bona fe d’escriure poesia.

“Per què menteixes? La raó només la té qui diu la veritat”

Se’n va

Preguem per l’univers: se’n va.

Acomiadem al viatger que ens deixa
on som. Aquí és la Mort.

Potser, oh sí, jo sóc ell
i romanc en un cantó. ¿I què és
un cantó, sinó el centre fet miques?

Tots nosaltres, visibles peixos
enlluernats, adéu!, li fem a l’amant
de la tenebra mare
que se l’empassa viu.

I ens trobarem a fora,
i jo sóc univers i l’univers se’n va.

                              Màrius Sampere

“Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany, i els francesos que sóc ciutadà del món. En canvi, si no ho és, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys, que sóc jueu”  (Albert Einstein)