El somni va sobre el temps
flotant com un veler.
Ningú pot obrir llavors
en el cor del somni.
Ai, com canta l’alba, com canta!
Quines plaques de gel blau aixeca!
El temps va sobre el somni
enfonsat fins els cabells.
Ahir i demà mengen
fosques flors de dol.
Ai, com canta la nit, com canta!
Quina espessor d’anemones aixeca!
Sobre la mateixa columna,
abraçats somni i temps,
creua el gemec del nen,
la llengua trencada del vell.
Ai, com canta l’alba, com canta!
Quina espessor d’anemones aixeca!
I si el somni fingeix murs
en la planura del temps,
el temps el fa créixer
que neix en aquell moment.
Ai, com canta la nit, com canta!
Quines plaques de gel blau aixeca!
Federico García Lorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.