Se’n va

Preguem per l’univers: se’n va.

Acomiadem al viatger que ens deixa
on som. Aquí és la Mort.

Potser, oh sí, jo sóc ell
i romanc en un cantó. ¿I què és
un cantó, sinó el centre fet miques?

Tots nosaltres, visibles peixos
enlluernats, adéu!, li fem a l’amant
de la tenebra mare
que se l’empassa viu.

I ens trobarem a fora,
i jo sóc univers i l’univers se’n va.

                              Màrius Sampere