dilluns, 12 de novembre del 2018

Lletraferit

Reculo en el temps, fins...
el dia que vaig empeltar-me
de lletres i paraules
i remugava el seu sentit
quan m’eren reticents.
Anava curt i regatejava
el seu coneixement,
el ventall de possibilitats
a l
hora d’enllaçar-les.

Sí, vaig fer-me serf,
exhumant tradició familiar;
un lletraferit on escriptura
i lectura eren motlle de vida.
Seguint aquest llarg braçal,
va llucar el meu brogit imaginatiu
com joc secret d’escriptor.

Ara, nogensmenys, tentinejo
totes les paraules del diccionari

i esbrino aquell vell secret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.