Reculo en el temps, fins...
el dia que vaig empeltar-me
de lletres i paraules
i remugava el seu sentit
quan m’eren reticents.
Anava curt i regatejava
el seu coneixement,
el ventall de possibilitats
a l’hora d’enllaçar-les.
Sí, vaig fer-me serf,
exhumant tradició familiar;
un lletraferit on escriptura
i lectura eren motlle de vida.
Seguint aquest llarg braçal,
va llucar el meu brogit imaginatiu
com joc secret d’escriptor.
Ara, nogensmenys, tentinejo
totes les paraules del diccionari
i esbrino aquell vell secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.