Tant he estimat el silenci
(resseguint l’entrellat del
seu secret) que he acabat
com ell, fusionant-nos,
abraonant el seu reialme
i el seu temps ponderat.
Sóc esclau del seu domini,
encara que el puc trencar
amb música i poesia
o gaudint sorolls de bosc
o escoltant brollar d’ones.
Però, tot això és altre silenci
i caldrà resoldre el seu misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.