“Allò que només puc dir en veu molt baixa ressona temps enllà, a ple misteri”  (Martí i Pol)

Llum de tardor

Cauen les primeres fulles,
sotmeses al vaivé de les seves ales.
Amoroses, encatifen el terra
de colors grocs, daurats, marrons
i vermellosos, on petjades de
passos remouen aquesta sorra.

Els arbres obren clarianes,
petites finestres a cel obert,
per on penetra la llum de tardor
a l’etèria casa de l’ocell.

Cada any el mateix record,
nostàlgia perfumada per
gaudir la llum de tardor,
la llum de la meva tardor.

“Només els ineptes perseveren en l’error”  (Cicerone)

“La incompetència és tant o més nociva quan major sigui el poder de l’incompetent”  (Francisco Ayala)

Passes de lladre

(A un ex-amic, que s’estimà més fer pau
amb la mentida que guerra amb la veritat)

El gotim d’un tany gòtic
tanca el temps dins el taüt
d’un estilitzat rellotge de paret.
Fora, roselles i blat verd
fan retret a la primavera,
que surt del tanatori d’hivern
i mossega el bressol de cada finestra,
amb el ball de la seva llum.
Sense màcula, el meu esperit,
trèmul i descarat, s’endinsa
per l’illa de la realitat;
on gemeguen les passes perdudes
d’un lladre d’il·lusions.

Maleïda sigui la seva garjola,
maleït sigui el seu tarannà.

“Mai oblido una cara, però amb la seva faré una excepció”  (Groucho Marx)

“Si no lluites per acabar amb la corrupció, acabaràs formant part d’ella”  (Joan Baez)

El darrer nàufrag

El gruix de la sorra
s’omple de bombolles,
ancorades per l’escuma
que sargeix el sanglot del mar
com si fos sospir de realitat.
Al fons, els raigs del capvespre
tanquen un hivern de disseny:
     –orfe de tota ombra,
     –ple de fum de boira
     –i amb ànim de solitud.
El trencall del penya-segat
em duu fins una cova;
on, invisible, surt l’enyor
lànguid i aventurer
d’un nàufrag errant.
Enllaço aquest moment
–fent travessa al destí–
amb llàgrimes d’una palmera
que ja porta el polsim de la nit.

“Tinc el suficient grau d’intel·ligència com per sortir de la rutina social. I tinc el suficient grau d’estupidesa com per no fer-ho”

Que algú m’ho expliqui!

“Entenc com es fa un estat federal dins d’una república, però no entenc com es pot fer dins d’una monarquia”
(Dedicat al Sr. Pedro Sánchez)

Anar de mena

Aguaito el paradigma del destí,
aquest filferro prim i barroer
que es cern sobre nosaltres,
com voltor descrivint cercles.
Ja no es pot anar de mena
ni ser sectari d’una façana,
les vicissituds de la vida
fan labor de sapador
i saquegen tota selecció.
Una anella de xifres és estola
i referència, on es gronxa
el cromosoma de la sang.
Encara no sé què és pitjor:
si morir per la ciència
o tenir que conviure amb ella.

“La persona intel·ligent multiplica els èxits de l’altre i el talòs els hi resta importància”  (J. L. Iborte Baqué)

“¿Per què li’n diem salut, quan en realitat estem parlant de malaltia?”

Una finestra al nord

Passejo per un indret lacònic,
tan sols hi veig
falgueres i cama-secs.
L’horitzó sembla un envà,
perdut cap al migdia.
Absent, em capgiro
i amb els meus dits faig
una finestra a l’espai,
per on pugui entrar
el vent que ve del nord.

El secret (II)

- La llei de l’atracció és una llei de la naturalesa. És tan imparcial com la llei de la gravetat.

- No pots experimentar res a menys que ho invoquis mitjançant pensaments repetits.

- Per saber què estàs pensant, preguntat com et sents. Les emocions són valuoses ferramentes que ens diuen a l’instant el que estem pensant.

- És impossible sentir-nos malament i tenir pensaments positius al mateix temps.

- Els teus pensaments determinen la teva freqüència i et diuen, immediatament, en quina freqüència et trobes. Quan et trobes malament, estàs en la freqüència d’atraure més coses negatives. Quan et trobes bé, atraus amb força més coses bones.

- Els recursos són records agradables, la naturalesa o la teva música favorita, poden ajudar-te a canviar els teus sentiments i la teva freqüència en un instant.

- El sentiment de l’amor és la freqüència més alta que pots emetre. Quan més amor sentis i emetis, major és el poder que estàs utilitzant.   (Rhonda Byrne)

(Record significa: “Tornar al cor” Record, música, naturalesa, emocions i falta sentiments. Ja que, l’emoció és puntual, el sentiment perdura en el temps. Així doncs, fiquem emocions als sentiments)

Ràfecs

A la sementera de la memòria
hi he plantat dreceres de llibertat;
doncs, novament, la melangia
feia trencadissa de missatger,
amanyagant el misteri de l’oblit.
Les petjades de l’exili són
camí renovat per al demà,
un afany del destí
i fugaç sarment d’estel.
Encara sóc capaç d’abraçar
l’ànsia i els versos del passat,
de batejar la meva rendició
i de capbussar-me, sense por,
dins la camàndula d’un avui.
La mirada és la meva revolta,
el crit transcendent que fuig
de la dispersió i ulls de dolor,
en un món enterbolit
per la ganyota d’un somni.

“No he comès cap delicte, el que he fet és no complir amb la llei”  (David Dinkins)

“És un delicte i una covardia cedir el pas als indignes”  (Epícteto)

El malson del guru

Dins el paraigua del desengany
es troba l’ignorant menyspreu,
que furga en el morbós buit.

Tinc que fruir la meva pena
i despullar-me de tot vici,
per tal d’alleugerir
aquesta escorça que m’ofega.

De nit, lluny, somio
que sóc un guru mitològic,
un escombriaire de l’existència
o, tal vegada, l’efluvi màgic
que es desfà amb llum d’albada.

Prem(is)sa

“La premsa té una premissa inqüestionable, encara que aquesta premissa pugui ser qüestionada: El compromís amb la veritat. Si més no, amb la veracitat. I aquí no valen subterfugis de línies editorials, fonts d’informació, omissions o reserves mentals. La notícia ha de ser veraç i asèptica”

El secret (I)

- El gran secret de la vida és la llei de l’atracció.

- La llei de l’atracció diu: “El que és semblant atrau allò que és semblant” Així, quan tens un pensament, també estàs atraient pensaments semblants.

- Els pensaments són magnètics i tenen una freqüència. Quan penses, els pensaments són enviats a l’Univers i atrauen, magnèticament, a totes les coses que estan en la mateixa freqüència. Tot el que enviem retorna al seu origen: Tu.

- Ets com una torre humana de transmissió, que transmet una freqüència amb els seus pensaments. Si vols canviar alguna cosa de la teva vida, canvia la freqüència, canviant els teus pensaments.

- Els teus pensaments actuals estan creant la teva vida futura. Allò en el que tu més pensis o enfoquis, és el que es manifestarà en la teva vida.

- Els teus pensaments es converteixen amb objectes.   (Rhonda Byrne)

(Sempre he pensat que els pensaments tenen freqüència telepàtica i que la força del pensament també és la força de la voluntat i de la determinació)

Caòtic

Em falta constància,
ho reconec, i una mica d’encert,
per poder enaltir l’himne
i l’entorn de la lloança.
La novetat ja no és eferent
i el temor, encara que simbòlic,
rodola pel meu pensament.
No goso escanyar l’instint
ni el conjunt de qüestions
de les quals en sóc emissari.
Però..., com eixugar i engalzar
la mancança de recursos?
Quin abric i quina almoina
poden donar seguretat?
Sense pau –diguem-li estabilitat–
i sense glòria –diguem-li saber–,
no puc donar-me, encara,
totalment per satisfet.

“Les mentides més cruels són dites en silenci”  (Robert L. Stevenson)

“Una mentida no tindria sentit si la veritat no fos percebuda com a perillosa”  (Alfred Adler)

Sospita

L’entelèquia porta cendra,
el foc crema en el servei,
on s’ennuega la traïció.

Sóc fidel a la meva nissaga
i al misteri del seu discurs.
Em sento becari de bandoler,
doncs no tinc prou erudició.

La meva sospita ratlla
amb el protocol de la paranoia;
ja que, torno a ser
una peça més de l’engranatge.

“El que menteix ha de tenir bona memòria”  (Quintilià)

“Amb una mentida es pot anar molt lluny, però sense esperança de tornar”  (Proverbi jueu)

Entrenyorat

Pateixo la droga de l’enyor,
mentre capto el precepte
mai escrit de l’amor;
el dret fugisser i díscol
de l’art amatori.
Tinc una tatxa al cor
i l’esperit esguerrat,
que utilitzo per fugir
a un espai ple d’estels,
on faig recerca d’un temps
que esquitxa la meva vida
com l’espècia dóna
gust i sabor als aliments.

Una mica de mi, no em pertany,
dropeja com joguina
a l’aparador de la botiga,
fins que algú se l’emporti
a la gespa del reclam.
Una mica de mi, tragina
la malenconia que esmicola
l’empedrat de dies
i molt tots els minuts,
fins tornar a gaudir
del seu etern somriure.