Em falta constància,
ho reconec, i una mica d’encert,
per poder enaltir l’himne
i l’entorn de la lloança.
La novetat ja no és eferent
i el temor, encara que simbòlic,
rodola pel meu pensament.
No goso escanyar l’instint
ni el conjunt de qüestions
de les quals en sóc emissari.
Però..., com eixugar i engalzar
la mancança de recursos?
Quin abric i quina almoina
poden donar seguretat?
Sense pau –diguem-li estabilitat–
i sense glòria –diguem-li saber–,
no puc donar-me, encara,
totalment per satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.