Anar de mena

Aguaito el paradigma del destí,
aquest filferro prim i barroer
que es cern sobre nosaltres,
com voltor descrivint cercles.
Ja no es pot anar de mena
ni ser sectari d’una façana,
les vicissituds de la vida
fan labor de sapador
i saquegen tota selecció.
Una anella de xifres és estola
i referència, on es gronxa
el cromosoma de la sang.
Encara no sé què és pitjor:
si morir per la ciència
o tenir que conviure amb ella.