Tot passa i tot queda
en el país de la boira.
El tot d’avui, també
és tot del demà.
Mentre, el passat
queda soterrat
i postergat a l’efímer
llampec del record.
dimarts, 21 de maig del 2024
País de boira
dilluns, 20 de maig del 2024
diumenge, 19 de maig del 2024
Submissió
Cada cop que la vida
ens fica un entrebanc,
floreix la impotència
dins matoll de decepció;
volem fer el de sempre
i no podem. I així,
lluca la frustració
fins que, mica a mica,
ens adaptem, sense ganes,
a la meuca resignació;
que no deixa de ser
una total submissió.
dissabte, 18 de maig del 2024
Fil d’or
(De nou, gràcies Pere)
Em cites
i accepto.
Revalides
la nostra amistat
i aprovo. Sí,
el fil d’or
mai es trenca.
divendres, 17 de maig del 2024
dijous, 16 de maig del 2024
Africans
Seria bo que deixéssim d’utilitzar els mots (vocables) moro i negre, quan definim els migrans que vénen d’Àfrica, i passéssim a dir-li’ls de forma genèrica africans; de la mateixa manera que utilitzem el mot europeu per manifestar la nostra condició territorial com habitants del continent europeu.
Seria bo, doncs, que fos el continent qui determinés el gentilici dels habitants provinents d’Àfrica; tal i com ja ho fem, per exemple, amb els australians.
dimecres, 15 de maig del 2024
dimarts, 14 de maig del 2024
Ferits d’amor
No puc oblidar-me,
quan front per front
robàvem l’alè amb petons
i després inspiràvem
a tot pulmó, fent donatiu
a la nostra llum de felicitat.
Tota passió comporta
l’espectre del temor:
l’eventual pèrdua d’amor.
La crida, lluitar tot sovint
sense armes i la crueltat de
lliurar la pietat com almoina.
Sempre justifiquem el passat,
serfs de ferides de guerra
que ens encadenen a la vida,
a viure la propera senilitat,
aquella que ha d’il·luminar-nos
el camí, per poder morir en pau.
diumenge, 12 de maig del 2024
La meva piràmide de Maslow
Necessito:
respirar en verd i blau,
beure aigua de lluna i gebre,
alimentar-me amb el diccionari,
dormir amb els meus somnis
i que l’amor em sigui prou fidel.
Necessito la seguretat:
per gaudir l’esport i els espais oberts,
suficients recursos per viure i somiar,
una salut que em sigui tothora lleial,
poder expandir la propietat intel·lectual,
llaurar, regar i adobar l’ètica i moral,
i que família i amics estiguin al meu abast.
Necessito:
afectivitat, estimar i ser estimat,
rebre tot l’afecte que jo puc donar
i que el fantasma de la sexualitat
assumeixi els anys transcorreguts.
Necessito el reconeixement:
no ser tan crític a mi mateix, tenir
alguna confiança amb l’ésser humà,
gaudir de cada èxit i de cada fracàs
i respectar, encara que no sigui respectat.
Necessito autorealitzar-me:
tenir una sòlida moral espiritual
amb l’arquitecte de la creativitat,
l’espontaneïtat i sense prejudicis,
dirimint problemes i acceptant els fets.
Necessito:
“Que la gent deixi de defensar
a altres persones i que accepti
que només es defensa la veritat”
Necessito...: que vulguis llegir-me.
Gràcies.
dissabte, 11 de maig del 2024
Casualitat
Ensopego amb un vers
d’en Martí i Pol,
i les paraules remuguen
com si fossin cançó.
Podem dir-li destí.
Podem dir-li casualitat,
però aquest vers
se’m torna existencial.
I començo a escriure,
a donar-li tombs
a cada significat,
per enarbrar el poema.
Deixo que faci camí,
de tinta i somni,
i sigui quelcom més
que una casualitat.
divendres, 10 de maig del 2024
dijous, 9 de maig del 2024
Un pessic de temps III
Llavors, per dir-t’ho,
em converteixo en pluja.
Embolico en cada gota
una paraula d’amor,
aixoplugant-me sota
el paraigües de l’enyor.
Hores d’ara, estimo,
en un pessic de temps,
l’aventura més arriscada,
on les nostres aures i pells
s’agermanaren, en nits
on mai va sortir el sol.
Després de tot, sóc jo,
perdut en aquell temps,
buscant el teu somriure
dins el mirall del somni,
on naufraga la timidesa
i es fa orfe el meu amor.
dimecres, 8 de maig del 2024
Claustre
(Gràcies Júlia)
Frega la lluna plena
cada arcada, cada
columna a cel obert.
La nit no té presa,
li dóna protagonisme
al crepuscle. Ella,
més tard, ja regnarà
en llarga nit d’estiu;
fins que un altre
crepuscle l’acomiadi
per tornar l’endemà.
La petita Júlia
(ves per on) anomena
a “Romeo”. Sí, potser,
aquesta lluna plena és
la lluna de Shakespeare.
dimarts, 7 de maig del 2024
dilluns, 6 de maig del 2024
Fidelitat
Sóc fidel a la boira
i al meu esperit lleidatà.
Sóc fidel a la pomera
i les seves flors de primavera.
Sóc fidel a la Lleida històrica
i a totes les seves arrels.
Sóc fidel al riu Segre
i a tots els seus animalons.
Sóc fidel a la Seu Vella
i al turó que l’envolta.
Sóc fidel al Garrotí
i a l’esperit carrincló.
Sóc fidel a la Terraferma
i al tarannà de Ponent.
Sí, sóc fidel a la meva terra.
diumenge, 5 de maig del 2024
Daus de vida
He ressuscitat d’un somni,
on les cendres d’existència
enyoren el foc del record.
I em llevo una mica més...
vell i encarcarat de cos,
d’ànima i de més somnis.
Menys mal que hi ha llum,
que el sol matina cada dia
i fa puntual la seva tasca.
He ressuscitat d’una malaltia
que, normalment, fa pacte
o amb curació o amb mort.
Segurament, demà hi haurà
un altre somni de cendres,
que jugarà amb daus de vida.
dissabte, 4 de maig del 2024
divendres, 3 de maig del 2024
Pacte
Ara toca reconciliar-me
amb el meu cos,
perdonar-li la traïció
que m’ha portat
a un any de lluita
i turment de golgota.
dijous, 2 de maig del 2024
Esglai
Amorosit,
beso l’horitzó,
una estona de pau
al recer de la llum.
Aqueix n’és l’indret
que mou l’engranatge,
el que fa cavalcar
l’esbocada imaginació.
M’amago rere la nit,
amb crosses d’esperança
i vel estrident d’amor:
l’esglai de tot neguit.