Pel firmament

No tots els estels tenen nom
i ningú té la clau del cel.
Les pampallugues dels astres
són les esquelles del ramat,
que pastura per l’herba,
negra, d’aquest firmament.

Som-nàm-bul

Vent i ones gemeguen
i gategen fins la sorra,
amb pampallugues d’alba.

Més enllà, el terra humit
i un laberint d’arbres
empresonen a la lluna.

Cort de corbes d’arpegi
arrissen la trèmula ànima,
dalt el turó de l’amor.

Somnàmbul, el desig
es bressola i gronxa
amb herba de futur.

“Portar un bon estil de vida és una manera preventiva de lluitar contra la malaltia”

No sé

No sé quantes cicatrius
s’encabeixen en un cor
ni quantes nits de vetlla
han de florir, perquè
la son torni al seu lloc.

Tampoc sé quantes llàgrimes
s’han de vessar
fins que s’assequi la font.

No sé per què la duresa
d’un amor ha de tornar
al passat, fent mal al present
i esmicolant el futur.

Potser, tot és un somni
i qualsevol dia despertaré
amb un sol radiant.

Pacte

Sense cap motiu
l’albada fa vigília,
té pressa per enfilar
un urgent nou dia.

Un impuls somort
–com úter de poesia–,
em fa renegar de
la fada de la nit.

Qüestió de forma,
d’oxigen, d’esfera;
de cercle, quan trec
bitllet per poder viure.

“Molts militars, en el món paranoic que vivim, són com perillosos nens petits, jugant als soldadets”

Altre món

A la llunyania,
el Montsec obra porta
a Ares i a Rúbies.

A la meva vora,
arbres fruiters verds,
altres assedegats.

Tot es fa estrany.
Aquest món ja no és
el món que coneixíem.

Temps de goma

Nova analítica,
nova espera,
molt més llarga
del que és normal.

Sentiments contradictoris,
que van i venen, en funció
d’un estat voluble d’ànim
i de la fortalesa del cos.

Nova visita,
nova espera
i el temps que...
sembla de goma.

I el sistema segueix tan
endogàmic com sempre.
I si el criteri no et pot
encabir en un protocol,
ja has begut oli (d’oliva).

“Quan els nostres somnis s’han complert, és quan aprenem la riquesa de la nostra imaginació”  (Ninon de Lenclos)

Simplicitat

Un dia, neix.
La nit, mor.
Una flor, floreix.
La llar, acull.

Un camí, s’acaba.
El vent, torna.
Un ànec, sura.
El riu, se’n va.

Perdo la mirada
per la carena
d’un horitzó,
on s’amaguen
totes les cançons.

Qüestió de vida

S’allargassa la tarda,
jaient per l’horitzó
amb cadència agònica,
com absurda fal·làcia.

Deturo un atzar incert,
per enllaçar l’absència,
on es mou la melodia
que nomena el poema.

Em queda poc recorregut,
per on el paper buscarà
l’esclat de sentiments,
perquè n’és qüestió de vida.

“Les guerres seguiran, mentre el color de la pell sigui sent més important que el color dels ulls”  (Bob Marley)

Inclemències

Onades de pensament
abranden el foc
de la meva solitud.

Hi ha un conflicte
dins l’espai buit
de l’endurança.

Podem descobrir
cada conjuntura
per escrutar-la,

amb ritme meticulós,
i així desxifrar-la
en un jeroglífic absurd.

Novell i incipient,
les clivelles del poema
traspuen inclemències:

Que el temps resoldrà.

Donar exemple

Mai entendré, per què els partits polítics no tanquen les seves negociacions fins a l’últim minut. Aquests partits són conscients del mal exemple que estan donant a la ciutadania?

“La història es repeteix, aquest és un dels errors de la història”  (Charles Darwin)

Qualsevol tarda

S’escurça el dia
no així la calor.
S’escurça la salut,
s’allarguen els anys.

El vent remena
una escudella de fulles,
verdes dalt de l’arbre,
brunes per tot el terra.

La ment remena
un brou d’idees,
on bullen emocions
amb temps de cocció.

Si retrobem un somni,
retrobem una il·lusió;
però, potser, també
una nova frustració.

Aposta de futur

Esquinçada pel temps,
estic sargint una idea,
l’apedaço amb agulla
i fil de sentiments.

I encatifaré versos
al teler de l’amor.
Amor de fill i de pare.
Amor de néts i germans.

Estimar és un acte de fe,
de confiança, i, sobretot,
una aposta de futur.
Vols apostar i jugar-hi?

“Per treballar només cal estar convençut d’una cosa: que treballar és menys avorrit que divertir-se” (Charles Baudelaire)

Paravent

Em cal endreçar
totes les vivències
i conjurar tots els somnis.

Viure i sobreviure,
solitari, confinat
amb la raó i la follia.

Sense aldarulls,
escolto i protegeixo
records i auguris.

I escurçaré distància
cada nou capvespre,
on niï un misteri.

Sóc estrany de mi mateix,
cansat, però insistent,
amb la lluna de paravent.

Spain is diferent

Malgrat tants anys de democràcia, Espanya segueix sense acabar d’adequar-se a criteris i normatives que fa anys són d’ús habitual a les democràcies europees. No faré cap qüestionament polític, però sí, poso en evidència algunes diferències prou quotidianes i significatives que deixen a Espanya en minoria.

1.- Encara que per Espanya passa el meridià de Greenwich (meridià zero), no anem amb l’hora d’Anglaterra, anem amb l’hora d’Alemanya (reminiscència franquista que, sembla,  ningú té la valentia de canviar-la).

2.- A Espanya hi ha autovies (dos carrils) que tenen categoria d’autopistes (les autopistes tenen, com a mínim, tres carrils).

3.- Espanya és l’únic país d’Europa on conviuen el semàfor verd dels vianants amb el semàfor taronja intermitent dels cotxes (amb el risc que això comporta).

4.- La majoria de normatives europees obliguen a bars i restaurants a posar taules i cadires adossades a la paret, per facilitar el pas dels vianants i evitar possibles xocs entre vianants i cambrers (a Espanya tothom fa el que li dóna la gana).

5.- A Espanya només tenen consideració de drogues les que són il·legals (la nicotina és deu vegades més additiva que la cocaïna, ves per on).

6.- A l’any 2012, alguns articles de l’estatut de Catalunya es van retirar per inconstitucionals. Els mateixos articles segueixen vigents als estatuts de Balears i Canàries (es veu que allí si són constitucionals).

7.- La constitució espanyola diu que Espanya és una monarquia parlamentària. També diu que el rei és inviolable. Doncs..., un rei inviolable no és d’una monarquia parlamentària, és d’una monarquia absolutista (una incongruència constitucional).

8.- La votació al congrés dels diputats és amb llistes tancades i bloquejades, la votació al senat és amb llistes obertes i desbloquejades (altra incongruència i greuge comparatiu constitucional).

Bé, ho deixo aquí, estic segur que més d’un lector se li acudiran més incongruències Made in Spain que es poden afegir a aquesta llista de Spain is diferent. Doncs molt bé, la podeu ampliar i allargar tant com vulgueu.

“Els pecats escriuen la història, el bé és silenciós”  (Goethe)

Escrit refet i llunyà

Una mica lacònic,
s’escola un pensament
per entremig de l’escrit,
que busca descobrir
el ressò d’una idea.

Amb pell d’insomni,
s’escarrassa el treball
dins àmbit de plenitud.

Com reposat adàgio,
sota el tendal del caprici
i amb textura transparent,
l’escrit es fa estricte
i queda refet i llunyà.

Consideració

Què se n’ha fet del teu silenci?
Et queden paraules adients?
Para taula de records i posa
coberts i estovalles de festa.
I, sobretot, no deixis de somiar.

“Hi ha gent tan plena de sentit comú que no li queda el més petit racó per al sentit propi”  (Miguel de Unamuno)

(Filosofia i psicologia del sentit comú)

Conquerir el cel

Atardo l’embruix d’un record
que dimensiona cada oblit,
el senyal que ens descobreix
el recel de cada temptació.

Foll per sobreviure al temps,
escruto onades d’ocells
i dunes de núvols, que obren
un cel encara per conquerir.

Tot torna

Torna la veu de la llum,
el parrup del colom
i el xiulet de l’oreneta.

Carrer avall, rodolen
fulles de temporada
i al fons fan el cim.

Torna el cel rogenc,
auguri de canvi de temps:
beneïda pluja, maleït vent.

Tornar per tornar, torno,
perquè no tinc on anar,
perquè tinc molt per estimar.

“L’odi és la venjança d’un covard intimidat”  (George Bernard Shaw)

Sóc (vull ser)

Sóc pluja fina
i, mica a mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.

Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta,
on neix l’esperit.

Sóc vent, despentino
el cabell i remoc
totes les emocions
i el tupí del pensament.

Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar,
on viuen sentiments
que són de tothom.

Sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó,
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.

I sóc, només, un home,
meitat filòsof, meitat poeta,
que té la sort i felicitat
d’haver despertat a la llum.

“Muletillas” (falques) d’alguns polítics

En primer lloc, hem de fer distinció entre cita i frase feta. Una cita és una frase que, normalment, porta un contingut filosòfic i que podem citar al seu autor (per això li’n diem cita). En canvi, la frase feta no porta contingut filosòfic, encara que pot tenir una dosi de sentit comú, però desconeixem el seu autor, malgrat que pot ser molt popular. Algunes d’aquestes frases fetes són utilitzades per alguns polítics de forma reiterativa, com autèntiques falques (“muletillas”). Relaciono i comento algunes de les més utilitzades.

1.- Es evidente... Senyors, ho sento, però en política poques coses són evidents.

2.- Blanco y en botella. Expressió, en forma de sentència deductiva, que intenta influir en l’opinió de l’oient.

3.- Un dia histórico. Portem tants dies històrics que cada vegada ens queden menys dies normals.

4.- En democrácia... Atenció! amb els polítics que sempre esmenten la democràcia, perquè els està traint el subconscient.

5.- Línia roja. Aquesta expressió seria més afortunada, dient línia de frontera, perquè la intenció és vetar-li el pas a algú.

6.- No es constitucional... Els polítics que es passen la vida dient el que és constitucional o no és constitucional, apart de ser uns incompetents i no saber fer política (dialogar-negociar-pactar), busquen de forma indirecta la complicitat dels jutges.

7.- Arrimar el ascua a su sardina. Podríem dir remenar les cireres, cosa que s’escau molt a molts polítics.

8.- Marear la perdiz. O embolicar la troca, amb intenció de dilatar en el temps decisions o pactes. En resum, divagar.

9.- Ver las costuras. Veure el llautó, ficar al descobert la intenció amagada d’una persona. Compte!, que aquesta frase a vegades amaga una falsa deducció interpretativa.

10.- Remar en la misma dirección. Expressió força curiosa, una barca només té una direcció, la que assenyala la seva proa.

11.- Luz y taquígrafos. És a dir, transparència i que els taquígrafs facin acta. Estem al segle XXI, convindria reciclar la frase.

Acabo, posant a la vostra consideració la següent reflexió: Fixeu-vos el nivell cultural que tenen els polítics que utilitzen cites en el seu discurs, i esmenten el seu autor, a diferència dels polítics que només utilitzen frases fetes i les van reiterant com a falques. La veritat, és que no hi ha color!

“Pal·liar un problema estructural mitjançant una subvenció, no deixa de ser una almoina institucional que no soluciona el problema ni per al present ni per al futur. El camí per resoldre un problema passa per plantejar correctament el problema i valorar les millors solucions”

Les golfes

Barrino una sentència,
escardant un còctel de noms;
qüestió erràtica i obsessiva
d’una efímera filosofia,
que tinc a dalt, a les golfes:
barreja d’orca lucidesa
i soroll bleix de sentit comú.