Vent i ones gemeguen
i gategen fins la sorra,
amb pampallugues d’alba.
Més enllà, el terra humit
i un laberint d’arbres
empresonen a la lluna.
Cort de corbes d’arpegi
arrissen la trèmula ànima,
dalt el turó de l’amor.
Somnàmbul, el desig
es bressola i gronxa
amb herba de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.