Em cal endreçar
totes les vivències
i conjurar tots els somnis.
Viure i sobreviure,
solitari, confinat
amb la raó i la follia.
Sense aldarulls,
escolto i protegeixo
records i auguris.
I escurçaré distància
cada nou capvespre,
on niï un misteri.
Sóc estrany de mi mateix,
cansat, però insistent,
amb la lluna de paravent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.