Onades de pensament
abranden el foc
de la meva solitud.
Hi ha un conflicte
dins l’espai buit
de l’endurança.
Podem descobrir
cada conjuntura
per escrutar-la,
amb ritme meticulós,
i així desxifrar-la
en un jeroglífic absurd.
Novell i incipient,
les clivelles del poema
traspuen inclemències:
Que el temps resoldrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.