Amic del silenci

És absurd preguntar-li al silenci
pel nostre horitzó quotidià.
Si més no, és un bon amic,
amb el seu misteri, ell sap
compartir els nostres secrets.

A l’hora de decidir,
el silenci ens apama l’espai
que hi trobem entre certesa i dubte.
El silenci pot governar cada decisió
i, fins i tot, l’encanteri de viure.

“Amb la moral corregim els errors dels nostres instints, i amb l’amor els errors de la nostra moral”  (José Ortega y Gasset)

Llambordes

Per les llambordes de l’eco,
escolto la música de la memòria;
cada cançó, un record.

Per les llambordes del silenci,
trepitjo fulles grogues
i el recer de fulls escrits.

Per les llambordes de l’horitzó,
brolla el parallamps de la tenebra
amb núvols a les palpentes.

Per les llambordes de l’amor,
s’enlairen ocells de paraules
que basteixen tots els sentiments.

Consideracions davant el Covid-19

Sempre és millor prevenir que curar. La prioritat no pot ser únicament la vacunació (la vacunació és una mesura de protecció), les prioritats han de ser: evitar el contagi, que no s’estengui la pandèmia i eliminar el virus. Aquest hivern ho hem pogut constatar, veient els pocs casos de grip que hem tingut. Això ha estat així, perquè les mesures de protecció contra el Covid-19, també han estat mesures de protecció contra la grip.

Un virus que es transmet per contagi aeri, ho fa de persona a persona i ho pot fer de forma aritmètica o de forma exponencial, que és el cas del Covid-19. Per tant, el primer objectiu ha de ser restringir actes i contactes socials, evitar socialitzacions col·lectives i prolongades (els experts estimen el risc de contagi a partir dels quinze minuts). Totes aquestes infeccions respiratòries tenen un patró similar de contagi. Aleshores, les mesures d’actuació i de protecció solen ser similars. La primera mesura (i la més efectiva) és ficar màxima distància amb un possible contagiador (portador del virus, sigui simptomàtic o asimptomàtic). La segona (ja exposada) és evitar o estar el mínim temps d’exposició al costat del possible contagiador. La tercera és una bona ventilació; així doncs, si hem de fer un contacte social o familiar, millor fer-lo en espai obert que en espai tancat. Ara bé, cal vigilar les exposicions que fem en terrasses de bars o restaurants, on l’espai és limitat, el temps d’exposició és prolongat i la manca de mascareta ens deixen molt vulnerables. Capítol a part són els fumadors, si un fumador no li té por a les més de 250 malalties que produeix el tabac, voleu dir que li tindrà por al Covid-19? Aquesta actitud, li’n podem anomenar síndrome de Superman, fiqueu la màxima distància que pugueu amb un fumador.

La quarta són les mesures de protecció (vacuna, mascareta, rentat de mans, hidrogel, etc.). Cal vigilar i no baixar la guàrdia i que els ja vacunats no es relaxin, s’han donat casos de vacunats que després s’han infectat i/o han infectat i també ha hagut gent que s’han infectat dues vegades (suposo que amb una altra soca). El període de protecció de la vacuna no està clar i, a més a més, la Covid-19 no és estacional, a diferència del virus de la grip que si ho és. En quant a la mascareta, veient la mutació i evolució de les diverses soques del virus, el meu consell és ficar-se dos mascaretes quirúrgiques (3+3=6 capes) o una mascareta FFP2 de cinc capes. I sempre hem de tenir en compte que la protecció ha de ser mútua; és a dir, que tothom ha de portar mascareta. Encara que porteu mascareta, màxima distància amb les persones que no la porten o la porten per davall del nas. Millor pecar per excés que per defecte.

Per últim, cal diferenciar entre contagi (infecció pel Covid-19) i desenvolupament de la malaltia: Síndrome Aguda Respiratòria Severa (SARS), que en el cas del Covid-19 és diu SARS-2, per diferenciar-la del SARS-1. Un contagiat es converteix amb portador tant si és simptomàtic com si és asimptomàtic; ja que, desenvolupar la malaltia depèn de factors diversos (edat, càrrega de contagi, sistema immunitari, etc.). Ara bé, el que si tenim clar, és que el contagiat es converteix en contagiador i això també pot resar pels vacunats. El temps i els científics ja ens resoldran els dubtes que encara tenim sobre aquest tema. Mentrestant, vacunats o no, cal seguir fent les mesures de protecció fins que tothom estigui vacunat (ja veurem quan temps dura la protecció de la vacuna) o que el virus estigui eradicat, que seria la situació ideal.

Dia Mundial del Teatre

Sí

Sí, ploro.
He entès
la teva pena
i l’he fet meva.

Sí, somric.
He vist
la teva felicitat
i l’he fet meva.

Sí, dubto.
He valorat
les teves paraules
i les faig meves.

Sí, marxo.
He desxifrat
el teu rebuig
i faig el meu exili.

“Si saps per què t’enamores, no estàs enamorat”  (Pavarotti)

Pampallugues

Surto del laberint del somni,
sóc acròbata de nits.

Des de la vorera del bancal,
miro el velam de l’ametller florit
i la petita flor del maduixer.
Aquest rellotge del temps és
un engranatge prou elàstic,
quan estiregassa tots els records
i puc resseguir les seves petjades:

Pampallugues de llum,
pampallugues d’estramps.

“La vida no es tracta de trobar-se a un mateix, sinó de crear-te a tu mateix”  (George Bernard Shaw)

La boira

Els quadres monocromàtics
que ens pinta la boira,
són una gamma de grisos
extensa i impressionista;
des de l’enfosquida fumassola
(aquesta boira terrera
que ens arrapa l’alè),
fins la boira encelada
que dóna algun respir.

Entre elles hi tenim:
la pixanera, la neula,
la gèlida gebradora;
la calitja o boirina,
la broma i la boirassa,
el bromall i el lleuger
fumejar d’un fumerol.

Ser lleidatà, quasi és
ser un perit en boires.

“He arribat a la conclusió que a vegades la sort ha decidit “premiar-nos” amb un càstig”  (Marta Martín Girón)

Dia de la Poesia - Dia de la Síndrome de Down

El seu món és
d’eterna infantesa
i el seu somriure
la seva senyera.

Ells són primavera,
ells fan una poesia
plena d’humanitat,
plena d’alegria.

Primavera

(Primera vera)

Els sentiments floreixen
en generosos poms
d’arbres fruiters,
minúsculs rams de núvia
amb l’embruix encastat.

El mar, la mar

El mar és un desert
ple de somnis blaus,
on la llum del sol
semina esparpells de llum
i on la lluna refulgís
petjades d’amor.

El mar, alberg de mariners,
està farcit d’il·lusions,
on busquen refugi
poetes i cantautors,
i on la seva cançó
dansa amb les ones.

El mar és masculí
quan cerca la rialla
i complicitat de seducció.
La mar és femenina,
quan busca un món millor
i aixopluga la veritat.

“Pensar és fàcil, actuar és difícil, i posar els pensaments d’un mateix en acció és el més difícil del món”  (Goethe)

El talp

Revolta un talp
pel jardí de les paraules.
Fa forats per terra i gespa,
buscant el seu significat.

És un talp etimològic
que vol cercar refugi
pel camí semàntic:
fulles i fulls de diccionari.

També és talp de sentiments
que a cada nou forat
hi busca nova emoció,
aquella que el revifa.

La ceguesa del talp
és la ceguesa de l’home,
quan busca el seu jardí
que li’n diuen Paradís.

“Els somnis són mites privats, els mites són somnis compartits”  (Antoni Palau)

Lluna nova

Cada lluna nova
reobrim clariana per
seguir lluitant i fruint
de la nostra existència.

Cada lluna nova
enlairem la il·lusió,
farcida d’esperança
i de bons sentiments.

Cada lluna nova,
emocionats, pensem
que aquesta, potser,
serà la nostra lluna.

(Estem amb lluna nova)

Enganyifa

Cavil·lo –enfonsat pel
ressò de la distància–,
el volteig del pensament,
com clivell a la fusta.
Estic rondinaire,
amb mi mateix
i amb el destí,
com un busca-raons
assentant càtedra davant
el taulell de l’existència.
Em cal arrodonir l’engany
i creure’m que..., encara
tindré bona ventura.

Altres cites meves

“No és bo que la societat civil entri en política. Els canvis socials sempre s’han aconseguit des de la societat civil, mai des d’un partit polític”

“Considerar drogues només les que són il·legals, és una estupidesa (o una manipulació politicoeconòmica), màxim quan hi ha més morts per drogues legals que per drogues il·legals”

“La vida té molts camins i a vegades ens toca seguir un camí que no hem elegit”

“A ningú li agrada sentir-se culpable. Per aquesta raó, és més fàcil culpar a part de la joventut d’antisistema que assumir la culpabilitat de no donar-li cap expectativa de futur a aquesta joventut”

“Cada vegada hi ha més periodistes d’opinió que periodistes d'informació”

 “Cada dia ens despertem amb una nova notícia política que ens distreu dels problemes que tenen els ciutadans”

Des de la vall (del poeta)

Tinc la xarxa
plena de mots
a la perpètua
platja de l’amor,
sota el penya-segat
on s’hi troba
un far d’assossec.

Des de la vall,
amb borinor
i retruc de tempesta,
una nimfa feta llamp
em fa recordar
un altre llamp
que, dins la mar,
es torna sirena.

Passat i record (III)

“Els moments del passat no s’estan quiets, es transformen en allò que volem”  (Marcel Trasm)

“Perquè en un amor passat s’oblida fins i tot la memòria”  (Calderón de la barca)

“L’amor és l’única passió que no admet ni passat ni futur”  (Honoré de Balzac)

“Ahir és el passat, demà és el futur, però avui és un regal. És per això que se li’n diu present”  (Bill Keane)

“La vida es divideix en tres períodes; el que era, el que és i el que serà. Aprenguem del passat per treure profit de l’actualitat, i del present per viure millor el futur”  (William Wordsworth)

Foll i maldestre

Estic força amoïnat,
el dubte em xucla la sang
i em rosega l’ànima.
Foll i maldestre,
per aquesta basarda
d’ensonyament,
esculpeixo les flames
que em donen calor.

Mentre,
faig un glop innocu
del flascó de l’enyor,
per esmunyir la vergonya
cap a l’escletxa del mirall
de les paraules perdudes.

Malaltissa vanitat
que cada nit miola
el secret narcisista
d’un desfici dins
la platja d’estrassa:
desert i miratge
d’aquest foll amant.

El joisme

Vivim immersos en una societat força immadura, això fa que hi hagi algunes actituds més emocionals que racionals. Aquesta immaduresa la podem verificar amb comportaments que entren de ple dins l’egoisme, el narcisisme i el joisme; i encara hi podríem incloure la prepotència i rere seu la supèrbia.

Quan construïm una frase, una oració, on utilitzem la primera persona del present d’indicatiu d’un verb, és del tot innecessari ficar el jo com a subjecte. Així, enlloc de dir “Jo escric”, és suficient amb dir “Escric”. El joisme és el que ens està marcant aquesta diferència.

Aquest joisme el podem constatar en tots els àmbits de la nostra societat. Posem com a exemple els polítics, fixeu-vos-hi com molts polítics comencen les seves frases amb aquestes expressions: “Jo crec...”, “Jo penso...”, “A mi em sembla...”. Com és obvi, sobren tots els “Jo” i tots els “A mi”. De forma indirecta, ¿estic dient que aquests polítics són immadurs? Doncs..., que cadascú pensi el que vulgui. En el meu cas, m’acullo a la norma psicològica que diu: “A tothom li traís el subconscient”.

Dia de la Dona

Mar rosa

I aquí estic,
esperant que surti
el sol naixent
i doni llum
al mar rosa
d’una Aitona
que renaix
cada primavera.

(Mar rosa i mar lila i mar de tots els colors)

“Els objectius s’han de proposar i assolir a curt termini. Objectius a llarg termini no deixen de ser expectatives i ja se sap que quan les expectatives no es compleixen, es converteixen en frustracions”

Orenetes

Quan les orenetes
s’apleguen per marxar,
senyalant l’arribada
de la tardor, altres orenetes
–record, enyor i melangia–
revenen cada any per
senyalar-nos la rerevera.

“El món és de tots, no tenim dret a tancar la porta a ningú”  (Arcadi Oliveres Boadella)

Pluja fina

Plou aigua fina i freda
com llàgrimes del cel etern.
Núvols, en processó, porten
vestes blanques, grises i negres;
desfilen buscant el captard,
que s’empassa llum de crepuscle,
com jo m’empasso el record.

Aquestes gotes de pluja
esquincen un toll d’aigua,
li fan pessigolles, formigueig
que, intermitent, arrissa el so
de llampecs per l’horitzó:
La llegenda que sobrevola
la nit, la torxa i el vi del somni.

“L’important no és tenir molta intel·ligència, l’important és fer bon ús de la intel·ligència”

Res de res

Em surt dedins,
és un brunzit vespertí,
instant que m’encercla,
un xic atrevit i un tant exòtic.

Sí, em surt dedins,
com lànguid auguri,
tal vegada fal·laç
i tot sovint obsessiu.

Sí, em surt de molt endins:
el rebuig que tinc
a l’estupidesa que,
freqüentment, lliura
tota la raça humana.

“La monarquia és la nostra dictadura”  (Arcadi Oliveres Boadella)