Surto del laberint del somni,
sóc acròbata de nits.
Des de la vorera del bancal,
miro el velam de l’ametller florit
i la petita flor del maduixer.
Aquest rellotge del temps és
un engranatge prou elàstic,
quan estiregassa tots els records
i puc resseguir les seves petjades:
Pampallugues de llum,
pampallugues d’estramps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.