Pluja fina

Plou aigua fina i freda
com llàgrimes del cel etern.
Núvols, en processó, porten
vestes blanques, grises i negres;
desfilen buscant el captard,
que s’empassa llum de crepuscle,
com jo m’empasso el record.

Aquestes gotes de pluja
esquincen un toll d’aigua,
li fan pessigolles, formigueig
que, intermitent, arrissa el so
de llampecs per l’horitzó:
La llegenda que sobrevola
la nit, la torxa i el vi del somni.