Becari de poesia

A la vida,
encara sóc un pobre becari
que remena pel seu arxiu,
buscant totes les respostes
a un seguici de preguntes.
Sí, només sóc un buscall
dins foguera intel·lectual;
però, al cap i a la fi, puc
contribuir a la seva flama.
Així doncs, m’entesto a
seguir escrivint i, potser,
algun dia tindré l’encaix
per damnar l’obstinació
o, si voleu, la tenacitat
que tinc de capficar-me
dins l’horitzó de les paraules,
que m’esquitxen des de l’albada
fins l’horabaixa. També sóc
un xic gòtic i m’escamno
quan llegeixo altres autors.
Per cert!, aquest becari
fa temps que no embossa
ni un euro, ni un cèntim.

“No hi ha que anar cap a enrere ni per donar-se impuls”  (Lao Tsé)
(Així és com ho fan els polítics i així és com es carreguen la democràcia)

“Vaig aprendre que les llàgrimes de tristesa oxiden l’ànima i les llàgrimes de felicitat són vitamines per al teu cor”  (Danne Vega)

Guanyar la vida

Per una escletxa, veig
la dimensió del somni:
una vida guanyada a
l’absurda adversitat.

Esmerçant engrunes
al coneixement i ficant
ritme, quan tinc que repensar
l’amor o cada nova idea.

Tot plegat, per descobrir
que la meva apatia pot ser
tan efímera i ingènua com
per alleugerir el sofriment.

I tinc el dubtós privilegi
d’obrir-la amb un preludi,
que em dóna prou benefici
a la partitura de la meva vida.

“Escriure és sempre un acte d’esperança”  (Leonardo Sciascia)
(Doncs..., jo escric cada dia)

Pòrtic al futur

Enfilo l’últim tram,
el camí que ha estat i és
la meva vida, viscuda.

Faig inventari dels fets,
foragitant el meu mercat
de temptacions i retrets.

També vull defensar-me
d’una afeblida societat,
quan paròdia la hipocresia.

Ara, accepto aquest repte
i endreço les meves passes
per recórrer el proper futur.

Assumeixo aquest horitzó,
el seu incòmode misteri
i em prodigo en el meu món.

“L’amor es pot mendicar, comprar, rebre com a regal o recollir-lo al carrer, però robar-lo és impossible”  (Herman Hesse)

Crit d’amor?

Es va allargant la nit
amb vestit negre que
exacerba romanticisme,
despertant el desert
d’una recent gelosia,
últim reducte desitjat,
perquè l’amor deserti
de tot prejudici social.

Tinc un crit, un eco,
per fer-lo i repetir-lo,
un prenom que sigui
principi de nou desig,
que pugui ficar ordre
a la monòtona vida,
bon criteri de pensador
i amor a cada instant.

Bon Dia Tardor!

Bon Dia Vida!  (Gertrudis)

Bon dia cel, bon dia ocells,
bon dia rínxols dels teus cabells,
bon dia pluja,
bon dia a cada raig que el sol dibuixa,

bon dia a tots els arbres i les fulles,
bon dia des del llit mentre et despulles.
L’últim clar de lluna resisteix a la ciutat
l’endemà és un món nou, ja ha començat.

Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!

Bon dia a la mentida, bon dia a la veritat,
bon dia roba estesa del teu terrat,
bon dia tinguin
perfums del teu cos nu vinguin d’on vinguin.

Mentre el carrer es va omplint de mica en mica
tu hi brilles al bell mig de tan bonica.
Canta’m a cau d’orella les cançons d’aquesta nit
l’endemà ja és aquí, tu estàs amb mi.

Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!

Bon dia vida!
la força del primer crit
fins l’últim badall de la nit
obres fràgil els teus ulls
em vols et vull.

Bon dia vida!
Sense tocar de peus a terra
avui saltem tots els paranys
només cal que caminem
junts de les mans.

Bon dia vida!
bon dia de nou aquest món
que gira i gira
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que tu respires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
mentre tu em mires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que ens diu qui som
Bon dia vida!

Bon Dia Tardor!

“Només sóc dels que procuren moblar-se el món amb llibres”  (Pérez Reverte)

Veu de pelegrí

Escolto el renec del vent
i com trontollen branques
dins el misteri d’un paisatge
que és tan antic com la lluna,
quan l’està il·luminant. De sobte,
puc secretejar, amb el silenci,
la llegenda d’aquesta nit,
encara que sigui un prejudici
pel pelegrí, quan s’adreça
a la seva austera doctrina,
la que el fa caminar i resistir.
Bastim veus i vergonyes,
perquè tots, poc o molt,
som o pelegrins o rodamóns.

“Cadascú elegeix el que no vol perdonar”  (Eva García Sáenz de Urturi)

A muntanya

Fico habitament
a totes les paraules
del meu pensament.

Aquesta heretat
la he rebut d’ells,
els vells mestres.

Camí abrupte on,
a vegades, la foscor
hi fica la petjada.

I enfilo muntanya,
buscant els estels
que m’il·luminin.

Dalt d’aquest turó
veig tots els estels,
els teus i els meus.

“No estic d’acord amb aquells que posen a la modèstia entre les virtuts. Per a la ment lògica totes les coses s’han de veure exactament com són, i quan un es menysvalora, s’aparta tant de la veritat com quan un exagera els seus propis poders”  (Conan Doyle)

Penya-segat dialèctic

La dialèctica política,
si no fa camí democràtic
(dialogar, negociar, pactar),
farà drecera intransigent,
la que sempre ens porta
al penya-segat dialèctic.

“El pitjor que fan els dolents és obligar-nos a dubtar dels bons”  (Jacinto Benavente)

Tarda de tardor

Admirant les orenetes
com ballen pel cel
i com dansen ànecs,
lliscant a ras de riu,
surt música de tardor
a ritme de gloc-gloc
d’aigua i melodia amb
tendre murmuri de fulles,
bressolades per l’aire
d’aquest bell captard.
Sí, n’és Festa Major
en dia d’estiu, però...
amb tarda de tardor.

“No totes les llàgrimes són amargues”  (El senyor dels Anells)

Tardor i primavera

El rigorós déu de l’Hivern
fon les poesies de la Tardor.
Ho fa despistat o per gelosia?
Afirma encendre el foc de llar
per escalfar paraules i fonemes.

No em preocupa, faré un mos
i esperaré la propera primavera,
que sempre porta bes de cançó
i el dolç amor que recorre cel,
cos i la creativa nit literària.

Opinió

Tinc l’opinió com a eina,
per buscar-li espai al canvi,
fer l’oportuna proclama
i donar-li prou nivell al rol
que li correspon al ciutadà;
des del fet gregari i social,
trencant un discurs contaminat
on el pacte tan sols és polític.
Democràcia és la filosofia
que es viu cada dia, tots els dies.

Bona Diada

“Les nostres arrels són la infància, les nostres fulles el present”

“Quan una relació amorosa no està consolidada, les separacions i absències poden repercutir i ser determinants per a la estabilitat de la relació”

Vivir así es morir de amor

Siempre me traiciona la razón
y me domina el corazón,
no sé luchar contra el amor.

Siempre me voy a enamorar
de quien de mí no se enamora,
y es por eso que mi alma llora.

Y ya no puedo más, ya no puedo más,
siempre se repite esta misma historia.
Ya no puedo más, ya no puedo más,
estoy harto de rodar como una noria.

Vivir así es morir de amor,
por amor tengo el alma herida,
por amor, no quiero más vida que su vida,
melancolía.

Vivir así es morir de amor,
soy mendigo de sus besos,
soy su amigo y quiero ser algo más que eso,
melancolía.

Siempre se apodera de mi ser
mi serenidad se vuelve locura,
y me llena de amargura.

Siempre me voy a enamorar
de quien de mí no se enamora,
y es por eso que mi alma llora.

Y ya no puedo más, ya no puedo más,
siempre se repite la misma historia.
Ya no puedo más, ya no puedo más,
estoy harto de rodar como una noria.

Vivir así es morir de amor,
por amor tengo el alma herida,
por amor, no quiero más vida que su vida,
melancolía.

Vivir así es morir de amor,
soy mendigo de sus besos,
soy su amigo y quiero ser algo más que eso,
melancolía.

Vivir así es morir de amor,
por amor tengo el alma herida,
por amor, no quiero más vida que su vida,
melancolía.

Vivir así es morir de amor,
soy mendigo de sus besos,
soy su amigo y quiero ser algo más que eso,
melancolía.

Camilo Blanes - Camilo Sesto
(Bon viatge i molts records a Nino Bravo)

Llavor etèria

Quan s’encalla el temps
en només un instant,
s’obre el vel d’un món,
on la realitat voreja i fa
fira a la plaça del record.

La rosada porta cançó
i un fred humit de nit.
Mentre el poble s’adorm,
els estels tornen a ballar
a ritme de somriures.

El sol abraça a l’alba
i festeja a la finestra,
li canta un nou somni,
veient el camp conreat
on naixerà la llavor.

Fiquem-li llavor al cor
i obrim finestra a la raó,
perquè la humitat de nit
i rosada floreixin la llavor
que ens obri un nou món.

“No hi ha cap llibre tan dolent que no tingui alguna cosa bona”  (Miguel de Cervantes)

(Gràcies per la part que em toca)

Està venint

Avui, damunt la bicicleta,
pedalejant a trenta per hora,
olorant el suau flaire d’alfals
recent tallat i arrenglerat,
i acaronat per un sol baix
d’horitzó i graus de calor,
fistonejat per núvols esqueixats,
he sentit els primers indicis
de la nova tardor. Sí, ella ve
amb la seva poesia cromàtica.

“El meu món no són tan sols els llibres, el meu món són totes les paraules”

A ritme d’infància

A ritme d’infància tinc records,
puntejats com ull de serp al granit.
Solen ser inconcrets passatges que
afloren com un àlbum fotogràfic,
on es prodiguen les ombres però,
també, somriures i el tebi ressò,
tothora que obro calaix, on guardo
la placidesa de tots aquells anys.
Cada estona viscuda, per a mi
ha tingut un lleu tacte de poesia
i lleugeresa de temps transcorregut,
que sempre corre massa de pressa
i no em deixa degustar i assaborir
tots els meus moments més feliços.

Cites de Sun Tzu

“La millor victòria és vèncer sense combatre i aquesta és la distinció entre l’home prudent i l’ignorant”

“Si no pots ser fort, però tampoc saps ser dèbil, seràs derrotat”

“Governar sobre moltes persones, com si fossin poques, és una qüestió de dividir-les en grups o sectors: és organització”

Il·lusió renovada

Surt un nou dia,
fornejat a la fosca
d’una nit tropical.

La pluja de la dutxa
s’emporta la suor
i el neguit cos avall.

Sortir al carrer per
inhalar el crepuscle
amb el seu ventijol.

Fer camí i drecera,
tot gaudint la pau
de les endorfines.

I buscar a cel obert
inspiració, que duen
neurones ben dormides.

I torna el meu riu diari,
quan la tinta esgrafia
amb renovada il·lusió.

“El temps físic és relatiu, el temps emocional pot ser infinit”