dijous, 19 de setembre del 2019

A muntanya

Fico habitament
a totes les paraules
del meu pensament.

Aquesta heretat
la he rebut d’ells,
els vells mestres.

Camí abrupte on,
a vegades, la foscor
hi fica la petjada.

I enfilo muntanya,
buscant els estels
que m’il·luminin.

Dalt d’aquest turó
veig tots els estels,
els teus i els meus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.