Per una escletxa, veig
la dimensió del somni:
una vida guanyada a
l’absurda adversitat.
Esmerçant engrunes
al coneixement i ficant
ritme, quan tinc que repensar
l’amor o cada nova idea.
Tot plegat, per descobrir
que la meva apatia pot ser
tan efímera i ingènua com
per alleugerir el sofriment.
I tinc el dubtós privilegi
d’obrir-la amb un preludi,
que em dóna prou benefici
a la partitura de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.