A ritme d’infància tinc records,
puntejats com ull de serp al granit.
Solen ser inconcrets passatges que
afloren com un àlbum fotogràfic,
on es prodiguen les ombres però,
també, somriures i el tebi ressò,
tothora que obro calaix, on guardo
la placidesa de tots aquells anys.
Cada estona viscuda, per a mi
ha tingut un lleu tacte de poesia
i lleugeresa de temps transcorregut,
que sempre corre massa de pressa
i no em deixa degustar i assaborir
tots els meus moments més feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.