Avui, damunt la bicicleta,
pedalejant a trenta per hora,
olorant el suau flaire d’alfals
recent tallat i arrenglerat,
i acaronat per un sol baix
d’horitzó i graus de calor,
fistonejat per núvols esqueixats,
he sentit els primers indicis
de la nova tardor. Sí, ella ve
amb la seva poesia cromàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.