El rigorós déu de l’Hivern
fon les poesies de la Tardor.
Ho fa despistat o per gelosia?
Afirma encendre el foc de llar
per escalfar paraules i fonemes.
No em preocupa, faré un mos
i esperaré la propera primavera,
que sempre porta bes de cançó
i el dolç amor que recorre cel,
cos i la creativa nit literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.