Quan s’encalla el temps
en només un instant,
s’obre el vel d’un món,
on la realitat voreja i fa
fira a la plaça del record.
La rosada porta cançó
i un fred humit de nit.
Mentre el poble s’adorm,
els estels tornen a ballar
a ritme de somriures.
El sol abraça a l’alba
i festeja a la finestra,
li canta un nou somni,
veient el camp conreat
on naixerà la llavor.
Fiquem-li llavor al cor
i obrim finestra a la raó,
perquè la humitat de nit
i rosada floreixin la llavor
que ens obri un nou món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.