Surt un nou dia,
fornejat a la fosca
d’una nit tropical.
La pluja de la dutxa
s’emporta la suor
i el neguit cos avall.
Sortir al carrer per
inhalar el crepuscle
amb el seu ventijol.
Fer camí i drecera,
tot gaudint la pau
de les endorfines.
I buscar a cel obert
inspiració, que duen
neurones ben dormides.
I torna el meu riu diari,
quan la tinta esgrafia
amb renovada il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.