Sóc pluja fina
i, mica a mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.
Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta,
on neix l’esperit.
Sóc vent, despentino
el cabell i remoc
totes les emocions
i el tupí del pensament.
Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar,
on viuen sentiments
que són de tothom.
Sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó,
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.
I sóc, només, un home,
meitat filòsof, meitat poeta,
que té la sort i felicitat
d’haver despertat a la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.