Casualitat

Ensopego amb un vers
d’en Martí i Pol,
i les paraules remuguen
com si fossin cançó.

Podem dir-li destí.
Podem dir-li casualitat,
però aquest vers
se’m torna existencial.

I començo a escriure,
a donar-li tombs
a cada significat,
per enarbrar el poema.

Deixo que faci camí,
de tinta i somni,
i sigui quelcom més
que una casualitat.