Frases buides molt utilitzades pels polítics

- Altura de miras (Quina alçada? quines “miras”)

- Línia roja (On comença? Qui la marca?)

- Blanco y en botella (I si la botella és fosca?)

- Remar en la misma dirección (On? Al mar? Al riu? A l’estany?

- Es obvio... Obviamente... (En política no hi ha res que sigui obvi)

- Estamos en el mismo barco (Qui és el capità? Qui és el timoner)

- En un estado de derecho no hay nada por encima de la ley (Tots els juristes reconeixen que cap llei pot contemplar tots els supòsits ètics. Ergo..., l’Ètica està per damunt de la llei, malgrat que molts no ho volen reconèixer, perquè no volen diferenciar el que és legal del que és legítim)

- España es una democràcia plena (Excepte Espanya, ¿hi ha cap altre país a Europa que es passi tots els dies de l’any dient que és una democràcia plena? “Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”)

Tenim uns polítics que fan ús i abús de típics tòpics, de frases fetes que s’han popularitzat, no se sap ben bé per què, i que les utilitzen sense parar-se a pensar el seu significat ni el context on les estan expressant. Efectivament, molta mediocritat.