Font de joventut.
Riu de maduresa.
Mar de senectut.
Els arbres segueixen sent
monjos d’horta, dins
un monestir de boira.
Ocells, arraulits de fred,
salmodien per les branques.
Nus ells, nues elles.
I el fil de llum de lluna,
argent de cel, ens assenyala
aquest riu de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.