(Dia Internacional dels Drets Humans)
Cada instant –en ple bull de fantasia–,
quan l’ombra del passat rep sol d’esperança,
per omplir aquest pou d’il·lusió,
enardida per la veu, sota pluja d’abril.
Som la part més finita del paradís,
on roman la quietud d’Adam
o, potser, el neguit caïnita del desterrat.
Som pols de desert i aiguaneix de muntanya,
la llum d’una tenebra o la tenebra del sol.
Tot és i tot queda, tot viu per morir
i tot mor per viure.
El comiat ja és el principi del retrobament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.