...quan tenim sentiments fora de termini
i estem renovant la hipoteca de l’enyor;
...esclaus del dia a dia, de la seva rutina,
i fent bandera del maleït “Carpe Diem”;
...passant cadascun dels fulls del melic
i concentrats en pensaments endogàmics;
...naufragant amb una barca plena de corbes
i a la mar de libido, més eròtica que poètica.
Urbanites, sortim al carrer, sortim a la ciutat,
i, de tant en tant, fugim paranoics al món rural.
Qui vulgui refugiar-se amb les seves idees, perd.
Qui es refugia en el tèrbol món del plaer, perd.
Només la mare natura pot fer-nos reflexionar
i ens duu al camí de la saviesa que té el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.