Sóc pintor
de somnis impossibles,
amb l’acústica caïnita
d’una lluna plena,
quan fuig del sol.
Tinc per enemic
un temps autocràtic
i prepotent, que vol
esclavitzar-me fins
a la meva capitulació.
Però, només sóc
serf de mi mateix
i porto els meus dits
empastifats de tinta
i amb olor de paper.
Cada idea neix i busca
l’encaix del seu somni.
Malgrat ser impossible,
m’omple el pensament
i, crec, em fa ser millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.