Hi seràs tu al meu futur?
El podrem assolir plegats?
Que l’amor, com la música,
cal gaudir-lo estereofònic.
Trencaràs el nostre silenci?
T’acostaràs més a prop meu?
Intercanviarem més mirades
i intercanviarem més paraules.
I que el nostre passat, ja passat,
no ens pugui i vulgui condicionar,
perquè si ja tenim un present,
només ell serà qui forgi el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.