No fa gaires anys, en una de les meves reflexions, vaig deixar escrit que tard o d’hora els socialistes catalans haurien de plantejar-se si primer eren socialistes i després catalans o si primer eren catalans i després socialistes. Bé, sembla que aquest dia ja ha arribat.
Gràcies PSC per haver tingut la valentia de trencar amb l’absurda, anacrònica i poc democràtica disciplina de partit. La base d’una democràcia és la llibertat i com ja he dit en altres ocasions, la llibertat sempre és individual, mai és col·lectiva. I no val maquillar-la amb consensos, majories i disciplines de partit. Tot això no passaria si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades; ja que, el diputat es deuria al seu electorat i no al seu partit.
Per cert, en una ocasió que vaig fer una reflexió a un bon grapat de partits polítics, l’únic que em va contestar va ser el Miquel Iceta, la qual cosa diu molt del seu tarannà. Novament gràcies i ànim, perquè no seran gens fàcils els pròxims mesos.
Per què hi ha tantes discrepàncies en el PSOE? Jo plantejo les següents raons:
1 El PSOE no és un partit polític, és una federació de partits molt heterogènia.
2 Ha renunciat al socialisme en favor d’una social-democràcia.
3 La social-democràcia europea està en hores molt baixes.
4 El comportament d’alguns destacats ex-dirigents és més capitalista que socialista.
5 Com molt bé diu el Josep Borrell, els fills de socialistes voten a Podem no al PSOE.
I dit tot això, PSC no perdeu mai la vostra identitat catalana, en la vostra divisa les sigles PSOE van sempre en segon lloc.
Gràcies PSC per haver tingut la valentia de trencar amb l’absurda, anacrònica i poc democràtica disciplina de partit. La base d’una democràcia és la llibertat i com ja he dit en altres ocasions, la llibertat sempre és individual, mai és col·lectiva. I no val maquillar-la amb consensos, majories i disciplines de partit. Tot això no passaria si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades; ja que, el diputat es deuria al seu electorat i no al seu partit.
Per cert, en una ocasió que vaig fer una reflexió a un bon grapat de partits polítics, l’únic que em va contestar va ser el Miquel Iceta, la qual cosa diu molt del seu tarannà. Novament gràcies i ànim, perquè no seran gens fàcils els pròxims mesos.
Per què hi ha tantes discrepàncies en el PSOE? Jo plantejo les següents raons:
1 El PSOE no és un partit polític, és una federació de partits molt heterogènia.
2 Ha renunciat al socialisme en favor d’una social-democràcia.
3 La social-democràcia europea està en hores molt baixes.
4 El comportament d’alguns destacats ex-dirigents és més capitalista que socialista.
5 Com molt bé diu el Josep Borrell, els fills de socialistes voten a Podem no al PSOE.
I dit tot això, PSC no perdeu mai la vostra identitat catalana, en la vostra divisa les sigles PSOE van sempre en segon lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.