No puc quedar-me quiet
a veure firmament i estels,
ni deixar passar la lluna plena
en hores que el vent se’n duu.
No puc retornar al nostre pont
(tantes vegades creuat i estimat)
on els nostres petons van deixar
de ser eterns petons de paper.
La lluna, emmirallada en l’aigua
del riu de la vida, serà prou plena
per abastar la llum del record?
Serà prou intensa per il·luminar-nos?
(Cap Pont, tardor de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.