A esguard de carena,
l’esparver roda, com gira-sol,
per l’embolcall del bosc,
d’on se’n duu la seva ombra
de l’amagatotis de totes les ombres.
Fugisser pensament anònim,
bocí de fitxa, bocí de vida,
que deixa eixut un buit
per on surt la remor,
poruga, de la incertesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.