Poe – Peó
Ope – Oep!
Epo – Eop!
La nit, amb sa narcòtica buidor, malvèn
l’osca eutanàsia de l’esfereït i somort desig.
Dicotomia d’amor–odi dins el sàdic enderroc,
on es fica epíleg a tota relació de fals amor.
Dèria erràtica de recança pel carrer del menyspreu,
amb l’amarga penombra i el tèrbol desencís
de persones immadures, òrfenes de sentiments;
encasellades per coordenades cartesianes:
entre l’eix abscissa del argument–decepció
i l’ordenada que pot exorcitzar la inclemència
de falses esperances, de falsos sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.